Durant tot l’any passat he anat pujant fotos al meu compte d’instagram amb idees de tallers relacionant natura i STEAM, moltes de plantes i flors que tinc al jardí o que he trobat camí de la feina i de les que sovint desconec el nom. A mi, que tinc poca formació en biologia, em serveix per aprendre més sobre la vida de les plantes mentre penso en enginyeria, sostenibilitat, matemàtiques, o física, o tecnologia, o arts… Us deixo quatre exemples que m’agraden, però en tinc molts més per si un dia torno a fer de professor de ciències a l’ESO i a primària.
La mala herba. Aquesta planta és una “mala herba” del jardí. Sovint la tallem sense donar-li més importància, però a classe podem començar parlant de males herbes, de com classifiquem unes bones i unes dolentes en funció del què ens va bé als humans, dels conceptes de biodiversitat i herbicides. Seguim cap a l’enginyeria amb l’important concepte de suficiència i adaptació al medi i podem seguir estudiant el líquid que transporten -és tòxic? sembla llet, ho és?, hi ha plantes tòxiques?- com el fan pujar contra la gravetat, fabricar-nos tubs naturals per transportar líquid o gas en comptes de tub de plàstic. Finalment podem fer al·legories amb organitzacions i persones que tenen pressa per créixer i ser les primeres en consumir experiències però que tenen els peus de fang, o la tija buida.
L’arbre punxegut. Aquest està a prop del campus UPC EEBE, i no l’havia vist mai. Un grup classe pot treballar aspectes com la distribució de les punxes (estadística) i potser una correlació amb la llum solar, fer hipòtesis sobre la seva utilitat (innovació i mètode científic), fer un aixecament topogràfic passant de cilindre a pla, explicar com funciona el braille, idear una capsa de música reproduint com sona amb una impressora 3D, o fer un joc de caiguda de bales sobre l’escorça posant gomes entre punxa i punxa. I clarament en tots els casos buscar quina espècie és.
Els àleps de l’avió: aquesta planta la trobo camí de la feina, i la trobo molt interessant per estudiar conceptes com la disposició de les fulles i com s’assembla a un extractor de fum de SP o a una hèlix o als àleps (álabes, blades) d’un avió a reacció. Podem fer hipòtesis sobre la inclinació de les fulles, estudiar si surten totes alhora, l’angle entre les fulles, la incidència de la llum, si sempre hi ha el mateix nombre de fulles… i com funciona una hèlix, acció i reacció, quantes pales tenen les hèlix, un helicòpter té hèlices o ales, els motors a reacció, les feines de manteniment d’un aeroport, la geometria de les ales… No s’acaba mai.
Finalment m’agrada aquesta gota d’aigua perquè dóna peu a parlar de moltes coses. Començant per la part biològica, per què ens cal l’aigua? I a les plantes? Som com nosaltres? Com ho fan per fer pujar l’aigua de dins contra la gravetat? Què podem trobar a una gota d’aigua? Hi ha diferència entre la de pluja i la de l’aixeta?… i poc a poc anem derivant cap a la física, per què no cau la gota? Per què hi ha diferents mides? Què és la tensió superficial? Per què no és un cub? Fa de lupa? Per què és transparent l’aigua?… i fins i tot podem posar la gota de rocío d’en sílvio rodríguez per amenitzar la sessió.
Tot això i molt més, només cal tenir una mica d’imaginació i confiança, pensar que la natura té molta més experiència que la nostra espècies buscant solucions, deixar que facin preguntes i busquin les respostes, amb una mica de suport i guia. I sortir de l’aula, que la vida comença més enllà de la porta i de la pantalla.
Blog de Pere Losantos 