Després de veure l’excel·lent documental Summits of my life d’en Kilian Jornet penses que poca cosa li queda ja per fer en aquest planeta. I se m’ha acudit que una activitat interessant per treballar a l’aula podria ser preparar-li un nou repte: la conquesta de l’Olympus Mons, no el de Grècia sinó el del planeta vermell. Us deixo alguns recursos i temes que es podrien tractar a l’aula durant tot un trimestre.
Imagineu que li heu de proposar al Kilian Jornet una nova pel·lícula però aquest cop a Mart, per pujar la muntanya coneguda més alta del sistema solar: uns 25 km. És un exercici teòric però que pot donar molt de sí si al professor/a li apassiona com a mi la física i l’exploració de l’espai. I si no us veieu amb cor em crideu i vaig a fer el taller jo mateix durant un trimestre.
Es podrien fer diferents equips per preparar-la amb preguntes semblants a aquestes, millor si les plantegen els nens i nenes: quant dura un viatge a Mart? Disposem ja de la tecnologia? Quines serien les condicions de l’ascensió? Com és l’atmosfera de Mart? Quin paper juga la gravetat si és 1/3 de la terrestre? Es cansaria igual? I les banderes, passa com a la Lluna? Tindria sentit una estructura inflable com la d’aquesta spin off de la UPC pel camp base? I el patrocini i els mass media, com ho viuríem? Com fem un bon ús de les xarxes socials? Fem un compte d’instagram per publicar el projecte?
Feina per tot un curs si voleu, que es pot acabar amb el visionat del documental i/o la visita d’en Kilian a l’institut o escola. Cada equip investiga, documenta, fa prototips. proves d’usuari, exposicions, … i ho posa tot en conjunt que és la part més difícil. Us deixo cinc recursos de fàcil consulta i aplicació:
- La pel·lícula The Martian, on es pot treballar la gravetat i Newton, les energies renovables, l’anglès, la planificació d’un projecte, la presa de decisions, el paper dels mass media, l’atmosfera planetària, el dia marcià, la pressió quan explota el mòdul, com generar hidrogen, el compost i les patates … “. Mai no s’acaba.
- Una mica de matemàtiques i astronomia en aquesta web del Caltech per calcular la finestra de sortida de l’expedició. Com a les expedicions a l’Everest, no sempre hi podrem anar, i cal filar molt prim perquè aquí no ens podem fer enrere si tenim una gastroenteritis com en Kilian.
- Google Mars: molta gent desconeix que hi ha una versió adaptada de Google Maps del planeta vermell -la imatge que il·lustra el post l’he tret d’aquest recurs, i també de La Lluna amb les diferents expedicions. I fins i tot un Google Sky per navegar per la volta del cel i més enllà.
- El projecte oficial de la NASA per anar a Mart cap el 2030, amb recursos molt il·lustratius per entendre i aprendre la planificació del projecte i els entrebancs que es poden trobar. Per exemple, podeu seguir els missatges que envia el compte twitter de la Curiosity des de Mars per treballar els bots i les xarxes socials.
- El projecte Mars One o com convèncer a centenars de persones a establir una colònia a Mars en un viatge sense retorn -incloent l’ús de l’instagram que tant els agrada- i fer diners amb la iniciativa. El debat ètic està servit.
I podem treballar també aspectes com les publicacions científiques i el paper dels projectes com a motors de la recerca. En aquesta publicació científica i el vídeo de sota us expliquen i analitzen -com si fossin nous colons- les possibilitats de conrear aliments a Mars en un hivernacle, i inclús hi haurà qui vendrà mongetes estil vermell.
N’hi ha molts més de recursos, és clar, però el més interessant és deixar que els joves descobreixin, s’apassionin i facin propostes que ens puguin semblar fora de lloc, i que les justifiquin. Hi ha espai perquè tothom a la classe trobi el que més l’interessa, des de la ment més enginyera-sistematitzadora a la més curadora-empàtica fent servir la nomenclatura de Baron-Cohen.
I quan els joves d’avui tinguin la meva edat i visquin aquest moment fascinant, que arribarà més d’hora que tard, faran memòria i diran “jo això ho vaig treballar a classe”…
Blog de Pere Losantos 