La imatge és del preciós taller botiga el plec de Sant Cugat. Un local petit, sempre endreçat, on des de fa tres generacions es fa enquadernació amb molt d’amor per l’ofici. A mi a la vida m’agradaria fer quelcom semblant però amb experiments de física. M’agradaria llogar un local petit al centre de Sant Cugat i muntar una escola-taller amb activitats per infants i grans. Imagino un aparador, sempre canviant, amb els experiments treballats al taller , venent llibres i material científic, i ajudant pares i mares a despertar amor per la ciència bàsica.
No hauria de ser tan difícil oi? Arribant als 50 com estic m’hauria de plantejar de debò què vull fer quan sigui gran. Ensenyar a altres a gaudir de la ciència, a fer-se preguntes, dissenyar experiments, atrevir-se a fer deduccions, defensar-les i acceptar que no sempre puc tenir raó, treballar amb altres, aprendre idiomes, aprofitar el que han fet abans altres persones, observar el món, pensar en abstracte, acceptar la frustració quan l’experiment no funciona, restar obert a la serendípia… tot això es pot treballar.
Si hi ha acadèmies d’anglès i música, que suposadament també es fan a l’escola i a l’institut, per què no hi hauria d’haver acadèmies de física més o menys aplicada per persones que veuen el vídeo de sota i es queden embadalides? Tallers per un màxim de 10 persones en horari de tarda, de 16 a 17.30 i de 17.30 a 19h, una tarda a la setmana per 40€/mes o dues tardes per 75€/mes.
I pel matí botiga d’experiments i llibres de ciència, preparar nous tallers, atendre la botiga online, gestió bàsica, i dos dies visita d’una escola del municipi en petit format o formació de professorat. Un repte és què fem amb l’altra meitat de la classe, potser aliances amb una altra escola-taller com Pou d’Art o amb els vitralls de Metaphora. I qui sap si en un futur els IES reconeixeran les hores dedicades a extraescolars de ciència com avui reconeixen les de gimnàs o música. Seria coherent, oi? Una xarxa d’escoles taller reconegudes arreu del país per incrementar la diversitat i qualitat de l’oferta (sí, cal dir-ho ben alt, avui hi ha professorat de física i química als IES que no ha estudiat ni física ni química a la carrera).
Dissabtes matí o tarda recuperar els meus anys d’esplai programant i acompanyant visites guiades a museus o instal·lacions científiques o tècniques un cop al mes, o simplement sortir a mirar el cel de dia i de nit. Participar del concurs de pessebres del poble, amb autòmats i mecanismes i llumetes. Cap el mes d’abril preparar una andròmina per la baixada de carros, estades de Setmana Santa al Parc Astronòmic del Montsec, o a Món Natura Pirineus, o llogar un refugi i dedicar 4 dies a pensar el món des de la complexitat. I a l’estiu, viatge de descoberta científica tecnològica organitzat entre tots.
I també qui sap, un club de lectura de llibres de ciència i ciència ficció, que no en conec cap. Amb la col·laboració d’una altra botiga local, El Pati de Llibres, o classes per mares i filles, per combatre l’aversió de gènere per les ciències. I per què no muntar una ONG amb intercanvis de maneres d’ensenyar física amb escoles de tot el món i instruments de baix cost open source? El model de negoci podria ser similar al de l’aula de so que fa anys que funciona buscant sinergies al voltant de la música.
Què puc perdre? Una feina segura i relativament tranquil·la i amb sou igual de fa 15 anys? I si no ho faig, què diré d’aquí a 20 anys quan em jubili i ja no hi sigui a temps… Algun mecenes, alguna filantropa o inversora interessada que m’ajudi a travessar l’abisme espai temporal?
Blog de Pere Losantos 
Un comentari