Tot va començar quan un grup de noies i nois dels instituts i escoles de secundària de Sant Cugat van assabentar-se del moviment #FridaysForFuture i van voler fer alguna cosa al respecte. Començar amb una acció sonada pel 15 de març semblava una bona idea, a més d’un compte d’insta, twitter, i tot el que calgui…
A la primera reunió amb l’Ajuntament una tècnica de comunicació va preguntar a una de les noies “a veure, tu què vols comunicar? Què és per a tu el canvi climàtic?” La pobra noia no va saber ben bé què contestar, com li passaria al 90% de nois i noies d’aquesta edat, i jo, que casualment era a la reunió per altres temes, em vaig oferir a fer-los una xerrada per tenir nocions bàsiques i poder contestar o rebatre o simplement convèncer als amics i amigues a sumar-se al moviment.
La dinàmica no podia ser la mateixa que a una escola, érem poquetes i només teníem 45′ en comptes de 1h30′ o 2h dels tallers clàssics. Vaig començar demanant-los que escrivissin en un paper 3 coses que sabien i volien compartir, i 3 de què volien saber-ne més en tres àmbits de l’escalfament global: ciència, efectes, i què fer per “lluitar” contra el canvi climàtic. Així cada participant del taller tenia 6 elements per treballar. La idea era comentar el resultat, votar -les dinàmiques col·laboratives que faig a la feina, vaja- i treballar-ne uns quants.
Però no va funcionar, bàsicament perquè i) creien que no tenien gaire res a compartir i ii) no sabien el que desconeixien. Els costava fins i tot fer preguntes. Així que en comptes de fer una xerrada normal vam començar treballant temes bàsics com ara “-Lluís, tu saps què és l’efecte hivernacle? – sí, és clar, a 4t d’ESO ja ho sabem això -i ens ho pots explicar? Bé, és… sí…doncs… que s’escalfen les coses, no?”
Pensem que sabem perquè un dia ho vam llegir a un llibre de text. o perquè sempre tenim la informació a cop de viquipèdia, però quan arriba la prova del nou, explicar-ho, comprovem que no n’estem tan segures, que tot és força superficial, que les coses ens sonen, i poc més. Tot és fugisser, líquid, i això fa que sovint perdem la capacitat de ser crítics amb la societat, el govern i nosaltres mateixos. Em desvio del tema.
Com sempre vam passar per la ciència, els efectes i què podem fer. Mitigació i adaptació, les elèctriques i per què Endesa no ofereix 100% renovable encara, de Trump i de la UE, de que no estem tan malament, de justícia climàtica, de per què si fa 30 anys que la ciència diu als governs què ens passarà fins avui no s’han començat a moure, de que els coralls són animals, de que no morirem de seguida tots plegats -sempre sempre surt aquest tema- i de que per ser activista no cal saber-ho tot, però sí tenir una base mínima i conèixer perquè i contra qui o què estem lluitant.
I és que no hem de lluitar contra el canvi climàtic com alguns ens volen fer creure, sinó contra el nostre model de vida bombolla i la nostra incapacitat per fer-hi front. I això és molt més difícil perquè l’enemic és a casa nostra.
Blog de Pere Losantos 