2019009 . Tres metàfores sobre el canvi climàtic

És interessant quan expliquem temes complexos i complicats com el canvi climàtic recórrer a elements coneguts que facilitin la comprensió dels punts més difícils. Avui us deixo tres metàfores que he sentit o llegit a diferents persones i que penso són entenedores.  

  1. Sobre els tipping points o punts de no retorn, Naomi Klein en “This changes everything” (2014) ens ajuda amb la primer metàfora. Diu que els humans pensem en el canvi climàtic amb visió de pastilles de fre que es van desgastant a poc a poc. Certament nosaltres notem que ho fan perquè cada cop ens costa més aturar el cotxe, però pensem que al final tot es tracta d’anar al taller i canviar-les per unes de noves. Fins i tot tenim una ITV que ens avisa si la cosa està molt malament perquè no prenguem mal. Però no és així. L’escalfament global és gradual, sí, però també té un component complex que el fa imprevisible, i més aviat s’assemblaria a una avaria sobtada i imprevista dels frens. Després de l’accident no hi haurà res a fer per recuperar el cotxe, ni a nosaltres.
  2. Sobre la capa d’ozó i el canvi climàtic: l’Andreu Escrivà a “Encara no és tard” (2016) diu que el problema de la capa d’ozó era com una al·lèrgia alimentària, muerto el perro se acabó la rabia. Però l’escalfament global és com l’obesitat, que ens pot causar una cardiopatia, ens perjudica els ossos i ens fa més sensibles a altres malalties. No ens podem aprimar de cop, no és saludable, i no hi ha una recepta única, cal fer una mica de tot i poc a poc. I no podem tallar-nos una cama per perdre pes de cop -o crear núvols artificials posats a fer- perquè totes les parts estan relacionades.
  3. La tercera metàfora té a veure amb piscines, i crec que és collita pròpia. Imaginem el món com una piscina amb una entrada i una sortida d’aigua-CO2. L’entrada és molt més cabalosa que la sortida, i per tant es va omplint la piscina. A més la canonada entre l’aixeta i la piscina és molt llarga, de manera que encara que tanquem l’aixeta ara mateix seguirà rajant una bona estona. Al bell mig de la piscina els països desenvolupats hem construït una plataforma que ens ajuda a mantenir el cap ben bé un pam fora de l’aigua, mentre que els països en desenvolupament estan literalment amb l’aigua al coll. Nosaltres, els rics, controlem la clau de l’aixeta, però de no fer-la anar mai està força vella i plena de calç, gairebé no gira. Ara volem tancar-la a poc a poc, i com que ens costa molt poden passar dues coses: i) que els països en desenvolupament s’ofeguin abans no la tanquem prou tenint en compte a més que seguirà rajant uns quants anys i ii) que l’aixeta de puro viejo es trenqui de sobte i ja no siguem capaços de tancar-la mai més, i ens ofeguem tots plegats.

Aquestes tres metàfores i d’altres les faig servir als meus tallers per il·lustrar conceptes bàsics de l’escalfament global i la justícia climàtica. El proper, dijous 28 de març al Col·legi Creanova de Sant Cugat, obert per a tothom.

One thought on “2019009 . Tres metàfores sobre el canvi climàtic

  1. Retroenllaç: 2019021. Cotxes al sol i canvi climàtic. | Blog de Pere Losantos

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s