2019016. En transició. Una proposta d’itinerari per a l’ESO.

Cireres en transició

Dels tallers que vaig fent sobre canvi climàtic em desconcerta el poc coneixement que tenim en general sobre les seves conseqüències, no tant des del punt de vista de clima -sequeres, onades de calor, fenomens extrems- sinó de les implicacions que tindrà per la nostra societat i com podrem viure. Sí o sí haurem de viure amb molt menys carboni del que fem servir ara, i no sabem fer-ho, ho hem oblidat. On ho podem aprendre, i més difícil, qui ens ho ensenya?

Potser no us ho creueu, però és així. Sia perquè aconseguim imposar-nos la dieta del carboni (el 2050 sense emissions reals, no fent-nos trampes al solitari) o perquè s’acaben els recursos naturals, haurem de viure amb pressupost de CO2 minso, reservat només per necessitats reals que no haguem estat capaços de substituir per altres fonts no fòssils.

Podíem muntar ara mateix una escola on el projecte educatiu -més enllà de la línia pedagògica- fos la transició cap aquest nou escenari, aprendre a viure sense emissions de CO2 des de ben petits. I sí, potser en podem dir adoctrinament, però també ho podem pensar com a avantatge competitiva per als nostres fills i filles, com qui aprèn anglès.

Però per començar una escola seria agosarat, i podem plantejar quelcom més simple (i seguim fent-nos trampes al solitari) amb un itinerari per tenir unes mínimes nocions pràctiques de temes que considero cabdals. Per exemple:

  • Energia, generació, emmagatzemament i eficiència. Teoria i pràctica. Cases eficients, aïllaments, generació local, bateries “naturals” amb pedres, transport escolar… Per començar, com mantenim l’escola calenta i en marxa amb emissions zero? Electrificar tota l’escola amb un màxim de consum és ja un repte per moltes de les escoles actuals, i gestionar els excedents d’energia a les vacances i caps de setmana, un altre.
  • Aigua i alimentació, conreu d’aliments i necessitats bàsiques, l’hort que avui tenen moltes escoles però ampliat, amb un projecte on cada nen/a durant una setmana ha de viure del que conreat. On posarien les taules d’hort les escoles amb patis a les teulades?
  • Gestió de les emergències: tots sabem que a les escoles de Japó fan classes sobre què fer en cas de terratrèmol. Aquí hauríem de fer quelcom semblant, però adreçat a fenomens meteorològics extrems. Com sobreviure a una onada de calor -veurem nétes que amb un simple consell salven àvies- o què no has de fer en cas de riuada.
  • El per què de tot plegat. sistemes complexos, biosistemes, crisi ecològica, pressupost de carboni, justícia climàtica, causes i efectes, com viurem? què ens passarà? A qui afecta? Tot allò que avui dia estem amagant als nostres fills i filles perquè no ho volem sentir ni nosaltres. Algú ho arreglarà, tinguem fe en els polítics i la política, endavant!!

Aquests quatre elements s’haurien de desplegar al llarg de tota l’ESO, per exemple un cada curs. La metodologia seria aplicada, i sempre fent especial èmfasi en la cooperació com a eina fonamental en època de crisi i en en fer servir elements de nul·la emissió de carboni, recuperant tecnologies com les que expliquen a Low Tech Magazine.

No n’estic gaire convençut d’això que escric, perquè penso que em quedo curt. En realitat penso que caldria una escola sencera, començant pels que ara fan P3, amb la participació de les famílies i el barri. I penso, no és això anar 100 anys enrere? Però és que no hi veig més remei. D’una banda moltes de les tasques que fem ara no veig com electrificar-les, i de l’altra estic convençut que més enllà del canvi climàtic que és relativament lent i que els països rics patirem menys, el que tindrem serà un col·lapse de la biosfera, molt més ràpid, que ens obligarà per força a viure molt diferent als que quedem. I no en sabem, hem oblidat què va passar amb la pesta negra.

Però tot i no estar del tot convençut també us dic que la reflexió no es casual. Si les coses van com tinc pensades el curs vinent podré posar-la en marxa a una escola en el marc de l’assignatura de tecnologies per a 3er i 4t d’ESO, i com a mínim la part d’energia espero poder desplegar-la, que encaixa molt bé amb el currículum. Entretant podré anar practicant amb els altres blocs, on encara estic força peix. Un repte molt interessant que -davant la lentitud de l’administració- espero poder començar com a prova pilot com faig avui amb els tallers de canvi climàtic.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s