Fins fa 10.000 anys els humans vivien de la caça, la pesca i del que collien d’arbres i bardisses. El clima va començar a escalfar-se per causes naturals i amb el desglaç moltes terres que abans no es podien conrear es van aprofitar. La humanitat va decidir viure arrelada a un lloc, generant cultura, excedents, mercats i més humanitat.
Durant 10.000 anys els sòls i els humans van conviure en harmonia. Les explotacions agràries eren distribuïdes, locals i estables. Fa 150 anys els combustibles fòssils van proporcionar la potència necessària per gestionar milions d’hectàrees entre un grapat de proveïdors i transportar el menjar plastificat d’una banda a l’altra del planeta. Els fertilitzants van fer que el sòl esdevingués un substrat erm amb una funció merament estructural que calia cada any dopar artificialment amb fosfats perquè seguís produint.
Durant 10.000 anys les dades i els humans van conviure en harmonia. Les fonts d’informació eren distribuïdes, locals i estables. Fa 150 els combustibles fòssils van proporcionar la potència necessària per gestionar milions de dades entre un grapat de proveïdors i transportar-les enllaunades d’una banda a l’altra del planeta. El narcisisme i el record de la tribu van fer que el cervell esdevingués un substrat erm amb funció merament comercial que calia cada any dopar artificialment amb likes perquè seguís consumint.
I aleshores va arribar el menjar artificial. Ja no calia substrat per conrear. I com que la terra era erma, sense més dopatge va morir.
I aleshores va arribar la intel·ligència artificial. Ja no calia substrat per consumir. I com que els cervells eren erms, sense més dopatge van morir.
Imatge: Panorama from Mars Pathfinder, showing Sojourner
Blog de Pere Losantos 