Una part de la meva feina actual consisteix a recollir dades per fer l’inventari d’emissions de CO2eq de la UPC. Això té molts noms i cares, i així com altres universitats li diuen “carbon (budget)” o “(Bilan) carbone ” i no s’hi escarrassen més, (pressupost o inventari de) carboni encara ens sona estrany. Ja ens hi acostumarem. A la fuerza ahorcan, que diuen a Castella. Deixo per escrit unes notes sobre els elements que al meu parer haurien de configurar aquesta informació pública, començant amb quatre reflexions prèvies.
Penso que i) tot caràcter de més allotjat en un servidor emet un CO2 que no ens podem permetre, no replicar sinó enllaçar; ii) la informació ha de ser veraç i actualitzada però tenint en compte el primer principi amb un cop l’any o per semestres n’hi hauria prou; iii) hi ha molta regulació i exemples -especialment en abast 1 i 2- i cal aprendre dels que ja ho saben fer; iv) les universitats tenen l’oportunitat i l’obligació d’obrir camí i crear relat com a part del seu lideratge social.
Inventari de carboni: recompte de les emissions que genera l’activitat de la universitat segons la guia publicada per @mediambientcat i classificades en abast 1 i 2 (obligatoris) i abast 3 (opcionals). S’ha de presentar com a evolució temporal i també ponderat bé per m2, per crèdit ECTS o per nombre d’estudiants. Cal pensar què passa amb les universitats intensives en recerca, podem fer un indicador de producció científica en relació al CO2eq emès com ho fem amb “l’altre pressupost”? També han d’aparèixer les fonts d’absorció -arbres- i la generació renovable.
Pressupost de carboni: topall d’emissions que una organització pot generar anualment, i que s’ha de reduir any a any per arribar a ser zero carboni en algun moment entre avui i el 2050. Equivalent al pressupost d’inversió o operatiu, pot generar dèficit o superàvit, es pot vendre o comprar. Cal començar per abast 1 i 2 i els elements de l’abast 3 que es decideixi, com l’aigua o els residus. La Generalitat hauria de fixar el pressupost de carboni de cada universitat, potser amb contractes programa d’inversions lligats a reducció d’emissions, com passa també amb “l’altre pressupost”.
Pla de reducció de carboni: full de ruta per assolir aquesta neutralitat o zero emissions (la neutralitat es pot aconseguir també compensant o absorbint) amb estratègia a llarg termini i projectes concrets amb reducció de CO2eq a dos anys vista. Cada projecte tindrà una fase d’estudi, de licitació si s’escau i d’execució, i una persona o departament responsable. En el cas de la UPC els projectes tenen sempre que es pot un component de recerca, d’aprenentatge i de lideratge social, i molts pertanyen a altres àrees, no cal repetir tot per farcir sinó enllaçar.
Recursos d’aprenentatge: tot i que hi ha universitats que fa 10 anys ja feien la seva petjada de carboni -entre elles la UPC- encara hi ha molt desconeixement i cal fer pedagogia i formació. Aquí podem enllaçar tots els recursos interns i externs que poden ajudar una unitat, un campus, una persona o departament a calcular, gestionar, publicar i compensar el seu inventari i pressupost de carboni. Aquest any començarem amb un pilot de “Taller per fer inventari de carboni de la teva unitat” adreçat a caps i persones interessades, per aprendre també i viure les contradiccions.
Amb aquests quatre apartats n’hi hauria d’haver prou i de sobres. Informació molt gràfica que xucli de la mateixa base de dades que alimenta dades.upc.edu i que ha de permetre retre comptes anualment als òrgans de govern de la universitat.
Blog de Pere Losantos 