Soc la Nadia, gerent i propietària de l’empresa de serveis de jardineria Cane de Sant Cugat del Vallès que vaig heretar dels meus pares, i avui, 30 d’abril de 2030, acabo de presentar al Departament de Canvi Climàtic de la Generalitat el nostre cinquè inventari de GEH que per primer cop ens surt “a retornar”. Pensareu potser que és poca cosa, però jo estic contenta perquè som una pime petita i el 2020 encara despertàvem el veïnat els dilluns de canícula a les 8 del matí amb el tallagespa de benzina. Aquesta és la nostra història.
Febrer de 2020.
La meva filla fa 3er d’ESO a l’INS Arnau Cadell de Sant Cugat. Avui tot sopant m’ha explicat que a la seva aula ha aparegut un home que els ha assegurat que la seva vida el 2050 serà de ben segur molt diferent, els ha parlat de la Greta Thunberg, de l’electricitat verda, de l’origen de la roba, les vedelles, els avions, els desglaç dels pols i els cereals de l’esmorzar. En acabat la meva filla m’ha preguntat què en sabia de tot plegat, i si creia que podia afectar la meva feina. He hagut de reconèixer que no en sé prou del tema, i m’ha deixat amoïnada.
Juny de 2025.
Seguint la directiva de la UE derivada de la Llei Europea d’Acció Climàtica el DOGC publica per a cada sector el màxim d’emissions de GEH (gasos efecte hivernacle) que tota organització pot emetre en relació al volum de facturació. La Generalitat ha desenvolupat el reglament d’un registre d’emissions propi i d’un model de certificació compatible amb el nou mercat d’emissions de sectors difusos de la UE. I, el més important, obliga a presentar la declaració d’emissions GEH a tota empresa -pública i privada- amb un termini de 3 anys per posar-se al dia i compensar les emissions que excedeixin del màxim fixat amb una taxa de CO2 força elevada, per cert.
Per sort aquella conversa de fa 5 anys em va obrir els ulls i a l’empresa hem fet els deures. Avui a juny de 2025 podem dir que tenim una comptabilitat de carboni força desenvolupada i que les nostres factures ja indiquen les emissions de GEH associades a cada servei que prestem. No podíem exigir als proveïdors allò que nosaltres no oferíem, així que ens hi vam posar. És clar, alguns proveïdors de tota la vida han acceptat el repte, i d’altres han caigut pel camí.
El cas de la gestoria és paradigmàtic i us el vull explicar. Des de temps dels meus pares havíem treballat amb la mateixa empresa familiar, feia la seva feina correcte, però li costava entomar els canvis. Els vaig plantejar clarament que podien entrar a jugar i aprendre, o perdre un client. Van voler jugar fent també el seu inventari d’emissions i el que és més important, vam contractar a mitges a una enginyera de la primera fornada del grau en enginyeria ambiental de la UPC que els va ajudar a fer tot els processos. I ara ofereixen aquest servei a tots els altres clients i fins i tot tenen una persona en pràctiques del nou Grau superior en Gestió del Carboni de l’Institut FP de Sant Cugat.
Abril de 2030.
L’inventari d’emissions ja és gairebé automàtic, cada transacció que fem -compra de producte o servei- té la quantitat de CO2eq incorporada, i el programa Sage Contaplus genera l’informe d’emissions directament. De fet queda molt lluny aquells anys en què amb la gestoria ens escarrassàvem amb el full de càlcul a comptar emissions. És clar, ja no es pot pagar en metàl·lic i això també ajuda.
Sempre havíem tingut una nau als afores de la ciutat que era alhora hivernacle i magatzem, i que també hem transformat de dalt a baix. Òbviament hi ha plaques solars al sostre i a la pèrgola de l’aparcament que alimenta els carregadors pels clients, i hem descobert que hi ha plantes que viuen molt bé sota les plaques. Hem eliminat tots els fertilitzants sintètics perquè la seva petjada de carboni (derivats del gas natural) era molt important. També hem instal·lat un petit aerogenerador pels dies de vent, més com a publicitat d’empresa sostenible que una altra cosa perquè el Vallès no és rendible amb la eòlica. Tota aquesta inversió l’hem pagat amb un préstec ICO variable lligat a objectius de reducció d’emissions que ens surt gairebé de franc sempre que complim, i complim.
Per acabar us vull explicar el projecte del que estic més orgullosa, la planta pilot de biometanització. Amb els diners que van arribar del fons COVID i amb l’estalvi en energia i taxa de CO2 vam pactar amb l’Ajuntament i l’AMB un projecte on tots els centres educatius i residències de 3a edat de la ciutat aporten la seva fracció orgànica i nosaltres (que hem crescut força més enllà de Sant Cugat i hem impulsat un clúster d’empreses neutres en carboni) aportem les restes de poda de la nostra activitat. Allò que fa 10 anys era un residu que ens costava diners tractar i sumava moltes emissions s’ha convertit en una font d’energia i de calor que aprofitem nosaltres i el municipi.
En resum, que estic força contenta perquè en 10 anys hem sabut convertir allò que semblava un maldecap administratiu més en una avantatge competitiu que ha salvat el negoci i li ha donat un sentit i un futur. També perquè ja no desperto ningú els dilluns caniculars, especialment a qui escriu aquesta història. I penso finalment en la meva filla que amb 25 anys ha acabat el Grau en Enginyeria de biosistemes a l’ESAB, és fora estudiant un màster sobre adaptació al canvi climàtic a Canadà, i que -si li ve de gust- quan torni m’ajudarà a gestionar l’empresa com a tercera generació.
Blog de Pere Losantos 