A l’escola amb on treballo unes poques hores com a mestre de tecnologia ens hem proposat ser neutres en carboni i generar tota l’electricitat amb autoconsum el 2030, i tot plegat aprofitant per fer un projecte d’aprenentatge per grans i petits. Us explico el full de ruta que tenim al cap. És una escola amb oferta des de P3 (infantil) a Batxillerat d’una única línia, uns 350 alumnes i 250 famílies que amb l’equip de mestres formen una cooperativa, el que fa que avancem a poc a poc però amb pas ferm, consensuat i ben informat.
Inventari d’emissions
La clau de volta és l’inventari d’emissions. L’alumnat de 1er de Batxillerat ha estat treballant a l’assignatura de tecnologies per la sostenibilitat primer per entendre bé els conceptes de canvi climàtic, economia circular i emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle, i després calcular el primer inventari de l’escola. Un primer grup treballa l’energia (electricitat i mobilitat), el segon la matèria (compres de material i gestió de residus) i un tercer l’alimentació (origen dels aliments i malbaratament al menjador de l’escola).
Ha estat força interessant aquest exercici perquè hem descobert que els fluorescents consumeixen molt menys que l’estufa elèctrica, però que en tenim molts per classe i estan sempre encesos. I tenim una idea d’emissions de mobilitat amb enquestes a cada classe. També hem fet autòpsies de les papereres de tots els nivell per esbrinar si separem bé els residus, i hem analitzat d’on ve el material que fem servir a l’escola, especialment el paper higiènic i fulls i quaderns. I finalment sabem que la vedella ve de l’Aragó, que hi ha certificats ecològics però no d’emissions de CO2, i que hi ha menys malbaratament que no ens pensàvem. El següent pas serà donar d’alta a l’escola al programa de declaració voluntària d’emissions de la Generalitat, que depèn de l’Oficina del Canvi Climàtic per obtenir la certificació.
Reducció i compensació d’emissions
Ja tenim una idea aproximada de les emissions i el curs vinent treballarem els plans de reducció. Tot va a poc a poc en aquesta escola, les decisions es prenen per consens i s’han de treballar, i això també inclou els plans de reducció. Si cal passar dels fluorescents a LED caldrà que els equips calculin l’estalvi en emissions i la recuperació de la inversió, el mateix que si cal millorar els sistema de recollida de residus o canviar el proveïdor de paper higiènic. Comencem per l’abast 1 i 2 -tot i que aviat l’abast 3 serà obligatori en allò que sigui significatiu, com la mobilitat- i ho tenim fàcil perquè només hi ha electricitat. Ni aires condicionats, ni gas natural. Passant a una comercialitzadora renovable haurem guanyat molt.
Però no tot es podrà reduir -especialment la mobilitat- i caldrà compensar d’alguna manera les emissions. Encara no sabem com ho farem, i queda pendent, potser com a treball de recerca de Batxillerat que estudiï quines avantatges i inconvenients tindria per l’escola adherir-se al programa de compensació d’emissions que a Catalunya s’adreça a entitats del tercer sector i que pot suposar una font de finançament interessant per accelerar el procés.
Autoconsum
El tercer eix és l’autoconsum. El proveïdor actual -una herència històrica- és Endesa, i aviat serà una comercialitzadora renovable. Tanmateix, el gran canvi és generar la pròpia energia en aquest cas amb plaques fotovoltaiques. Sortosament tenim 1.000m2 de teulada ben orientada que podem aprofitar tant per generar, emmagatzemar o vendre energia com per incloure-ho aquests conceptes a l’assignatura de tecnologies sostenibles.
Tenim contactes amb iniciatives internacionals com Solar for Schools que ara arribem a casa nostra, i també amb instal·ladores com SomConfortSolar de l’entorn cooperatiu. Com en el cas de la reducció, aquí anem també a poc a poc perquè són molts diners d’inversió per una escola petita com la nostra, especialment si pensem en bateries per fer anar la calefacció elèctrica o si cal passar a aerotèrmia, i cal quadrar bé els números amb terminis de i 6-7 anys de recuperació de la inversió.
Però hi arribarem, no en tingueu cap dubte. El primer pas ja l’hem fet.
Blog de Pere Losantos 