El “Mercat del CO2” de Mercabarna

Fa pocs dies per la meva feina a la UPC vaig tenir l’oportunitat de fer una visita a Mercabarna, els mercats centrals de peix, hortalissa i fruita de Barcelona, i molt més. No entraré gaire a discutir si com a ens públic podria fer més incidència en la transformació d’un model que per a mi no té ni cap ni peus, escric per endreçar els meus pensaments. Si voleu una visió molt més crítica i molta més informació us recomano que llegiu aquest article.

El Mercado de Abastecimientos de Barcelona, SA, és un instrument de gestió pública que té com a missió abastir els mercats minoristes i detall de Barcelona i la seva àrea d’influència. Ho fa directament amb la gestió dels mercats centrals del peix, el de fruita, verdura i hortalisses i el de la flor, i de manera indirecta amb col·laboració público privada llogant una part de les 107 Ha perquè empreses de la cadena de valor de l’alimentació puguin desenvolupar la seva activitat.

El mercat del pòrex

De fet es diu mercat del peix però era evident que hi havia més porexpan que peix. I és un gran repte al que no parem prou atenció perquè no es pot reutilitzar, té poc valor un cop usat, ocupa molt volum i sovint acaba fora dels circuits de reciclatge. També ens van parlar de la procedència del peix, només un 8% de la costa catalana, i dels costos ambientals que suposa transportar en fred des de l’altra punta del món el peix que consumim a casa. Ens fixem molt en la vedella i poc en les granges d’engreix de peix.

Síndries del Marroc

El mercat de fruita i hortalissa ocupa set pavellons dedicats a showroom (paradetes) de diferents mides amb productes de tot el món alguns dels quals no havia vist mai. Segons ens deien aproximadament 25% del producte que entra és mercat de proximitat (CAT), un 35% Espanya i la resta, un 40%, de qualsevol d’arreu del món. Cada cop més exportació, i cada cop més fons d’inversió que compren empreses sense relleu familiar. Em van impactar particularment les síndries del Marroc, penso que no som prou conscients de l’energia que suposa transportar bàsicament aigua amb sucre amunt i avall.

Foodback

Vam passar també per Foodback, un projecte d’inserció social i reducció de malbaratament alimentari ben pensat i gestionat. Les empreses que fan servir la deixalleria integrada a Mercabarna passen abans pel Foodback on dipositen tot allò que sigui perfectament aprofitable tot i que no apte pels nostres selectes paladars o elevat llindar estètic vers la fruita. Aquesta matèria orgànica va a parar a entitats com el Banc d’Aliments, i com sempre en aquests casos -celebrant la iniciativa- hom es pregunta si la seva existència no perpetua justament un model que volem canviar.

L’inventari de carboni

Mercabarna publica la seva petjada de carboni (pàg. 53 de la memòria de sostenibilitat) pel que fa a les emissions directes (179 Tm de CO2eq, abast 1) i indirectes de l’electricitat (0 Tm de l’antic abast 2) que han baixat radicalment en proveir-se d’electricitat renovable i en tancar l’escorxador que consumia molt de gas. Aquesta és la part fàcil del camí que moltes organitzacions han iniciat. El que no apareix però són les emissions aigües amunt i avall, el que entra i el que surt. Quan ho facin -i ja els toca amb la nova versió de la ISO14064- quedarà al descobert un model de hub de distribució que en termes d’emissions no s’aguanta per enlloc.

Un mercat pel CO2

Em comenten que preveuen posar FV a les teulades i fer una comunitat energètica. Un bon pas, però penso que seria molt més innovador organitzar -donant continuïtat al mercat del peix i de la fruita- un mercat del CO2 de la distribució majorista amb les 600 empreses de Mercabarna, i estendre la iniciativa a la resta de “merca” que hi ha a Espanya. Funciona així. Cada empresa comptabilitza les emissions dels seus productes i el Mercat del CO2 on participen les associacions i la direcció de Mercabarna estableix unes quotes per a cada any. Una empresa que s’excedeix en emissions (per kg de producte per exemple) paga una taxa per trams. Una empresa que fa els deures rep diners -per exemple en forma d’exempció del lloguer- del Mercat de CO2.

I NO ES RENOVA LA CONCESSIÓ si en un termini raonable de temps l’empresa no ha fet els deures. Aquesta penso ha de ser l’aposta de l’administració en una situació d’emergència climàtica. Si no ho fa, a què treu cap tenir només una gestoria?

PS. (Al final sí que hi en entrat una mica sobre el rol de l’administració).