Fa 5 anys que a la UPC ens dediquem (i jo en particular) a fer l’inventari de les emissions de Gasos d’Efecte Hivernacle de la operativa de la universitat, de les calderes a la compra de paper. Està molt bé, ens sentim cofois i traiem pit creant amb molts gràfics de coloraines un relat prou consistent i amb la tranquil·litat d’esperit de qui sap que està complint la llei de canvi climàtic de Catalunya. Però tot és debades. Comptem, sí, però no reduïm. I no ho farem fins que no tinguem algú que ens obligui a definir un punt de partida en forma de pressupost de Carboni i que ens colli cada any per reduir-lo. Escric avui que tinc un dia tranquil sobre com imagino un seminari per plantejar aquests temes.
Quan parlem d’euros tothom entén la importància que té el pressupost anual d’una organització (o d’un Govern ja posats). Tothom sap que el que no surt al pressupost no existeix, i que no és bo desviar-se gaire del que es va acordar per la salut de l’empresa (tret del cas d’un Govern). Ara bé, quan parlem d’emissions de CO2eq sembla que aquest coneixement tan sòlid es dilueix. Comptem les emissions (la despesa) però no tenim res que ens limiti, podem gastar tant com ens plagui, ma foradada a dojo, avall que fa baixada. Si tinguéssim un topall ens ho pensaríem molt bé abans de llençar-nos a construir un edifici nou, o miraríem bé quina modalitat de transport emet menys CO2 encara que triguem més, o invertiríem abans en descarbonitzar la climatització que en plaques solars atenent a criteris de CROI, però no tenim límits.
Ara en positiu, què voldria treballar en un seminari com aquest?
Què és un pressupost de carboni? Quina és la seva relació amb l’inventari d’emissions d’una organització? O com passem del comptar quant gastem (l’inventari) a decidir qui, quant i on podem gastar cada any. Aquí es generen molts fils de preguntes quan el comparem amb “l’altre” pressupost: qui i com es defineix i qui l’aprova? ve imposat des de fora o tenim autonomia? qui en fa el seguiment? Què passa si no compleixo com a universitat o com a unitat dins la universitat? Tinc crèdits de CO2? Puc fer un mercat intern de C de manera que si una unitat “estalvia” emissions pugui demanar part de les que s’ha estalviat en forma de diners per invertir més (com ara ja es fa amb l’energia) o passar-li a una altra unitat a canvi d’hores de personal?
Què és un Internal Carbon Pricing (ICP)? Una cosa és comptar emissions, i l’altra és posar-hi un preu al carboni per poder treballar amb les mateixes unitats que “l’altre” pressupost. Per exemple, si jo vull invertir en canviar calderes o posar plaques solars a un edifici caldrà veure quin és el retorn de la inversió en termes de carboni, el CROI. I per això caldrà que el C tingui un preu. O per exemple, el viatge a un congrés (de quan es feien viatges als congressos). Vaig en tren o avió. Si compto les hores de desplaçament, clarament l’avió, però si en el pressupost apareix el C, no està tan clar que em compensi la velocitat si a més puc treballar o dormir durant el trajecte. El mateix si he de decidir construir un edifici, a 500Kg de CO2 el m2, o si faig una reforma que a més m’estalviarà consum energètic de l’edifici antic.
Casos pràctics: i aquí arriba el problema, la manca de referències properes. N’hem trobat algunes de grans corporacions, les Nacions Unides fan recomanacions i fins i tot també bones pràctiques d’universitats anglosaxones que van més avançades així que la teoria la coneixem bé, però com passem de la teoria a la pràctica en el nostre entorn, això és més difícil. També la xarxa de ciutats C40 -on hi ha Barcelona- hi ha treballat. A mi particularment m’agradaria que l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic organitzés el seminari i un programa per desenvolupar aquesta branca tan necessària com en el seu dia va fer amb la declaració voluntària de CO2, però de moment no hem tingut resposta.
Cap el mes de maig de 2023 hauríem de poder dedicar un dia a pensar sobre tot això, amb Gencat (acció climàtica i universitats), amb empreses que ho estiguin fent, amb gerències de les universitats… Escriuré més endavant sobre com avança el tema, però per posar una dada, si la UPC tingués en compte la recomanació de l’ONU (100€ per tona) hauria de pagar 2.500.000€ cada any per les seves emissions, i això dona per planificar una transició força interessant.
Blog de Pere Losantos 