2026046. La regla als dotze #SALUT

Written by:

Fa pocs dies vaig topar amb el registre de dispensacions de productes menstruals reutilitzables que publica la Generalitat: gairebé sis-centes mil files, una per cada copa, unes calces o un parell de compreses de tela que algú ha recollit de franc en una farmàcia des del març de 2024. M’hi he passat més hores de les previstes, perquè un fitxer tan senzill —edat, producte, data, municipi— acaba dient força coses si se l’interroga amb paciència i se’l posa al costat d’altres fonts.

D’on surt

La mesura forma part del Pla integral d’equitat menstrual i climateri 2023–2025, dins de l’Estratègia Nacional de Drets Sexuals i Reproductius, i s’empara també en la Llei orgànica 1/2023, que reconeix la salut menstrual i preveu la gratuïtat dels productes en centres educatius, socials i penitenciaris. El Govern la justificava amb tres arguments: l’estalvi (hi ha dones que no poden pagar-los), el planeta (a Catalunya es generen unes 9.000 tones anuals de residus menstruals d’un sol ús, segons una estimació de Rezero que la Generalitat ha fet seva) i la cura d’un mateix, contra el silenci que encara envolta la regla. La Fundació Rezero hi treballava des de feia anys amb la campanya Nou Període, i les universitats hi han participat activament adaptant lavabos per poder rentar copes i compreses.

Una fila, una persona

El primer que cal entendre és què representa cada fila. Les preguntes freqüents del Departament ho aclareixen: cada persona té un codi QR a La Meva Salut, que no caduca però es desactiva quan recull el producte. Per tant, cada fila equival aproximadament a una persona, i el fitxer no és un registre de vendes sinó un registre d’adopció.

D’aquí surt el primer contrast. Fins al 19 de novembre de 2026 hi ha 588.010 dispensacions. Si la població destinatària és d’entre 1,8 i 2,5 milions de persones —les fonts oficials no coincideixen—, la cobertura acumulada és d’entre un 24% i un 33%. La premsa, un any després del llançament, parlava d’«una de cada cinc dones». Les dues xifres encaixen.

La corba

El març de 2024 concentra gairebé la meitat de totes les dispensacions. Després el ritme cau ràpidament —58.000 a l’abril, 10.000 al desembre— i des de l’hivern de 2025 s’estabilitza en un terra d’unes 3.000 al mes, que es manté fins avui. Com que ningú no hi pot tornar, no hi ha cicle de compra: el que es veu és la forma clàssica d’una difusió, on els convençuts hi van de seguida i després queda un degoteig.

Qui hi arriba ara

La pregunta interessant és qui alimenta aquest degoteig. El 2024, l’edat de les recollidores menors de 19 anys era molt dispersa: hi anava tothom que ja menstruava. El 2025 i el 2026, en canvi, la distribució es concentra als 11 i 12 anys, amb la mediana i la moda als 12, i el pes de les menors de 18 sobre el total ha passat de l’11,5% al 20,7%. Les noves usuàries són, sobretot, noies que acaben d’arribar a la regla.

El contrast amb la realitat és sorprenentment bo: la literatura espanyola situa l’edat mitjana de la menarquia al voltant dels 12 anys. No diria, però, que el fitxer mesura la menarquia. La recollida es pot avançar, quan la família s’anticipa a la primera regla, o endarrerir, quan la noia se n’assabenta tard, li fa vergonya demanar-ho o hi va quan ho fan les amigues. Que la coincidència sigui tan bona fa pensar que els dos desplaçaments es compensen força, però això és una conjectura. El relleu generacional, en canvi, hi és visible.

Hi ha dos detalls més que només s’entenen mirant les normes del programa. Per sota dels 10 anys pràcticament no hi ha cap dispensació, i als 10 n’hi ha milers: aquest esglaó sembla un criteri d’elegibilitat, no biologia. I entre els 13 i els 16 anys les recollides baixen per tornar a pujar fins als 18. Les FAQ ho expliquen: fins als 16 anys el QR només és accessible des del perfil de la mare, el pare o el tutor, i als 16 arriba la majoria d’edat sanitària. Sembla un segon punt d’entrada per a les noies que no hi havien arribat a través de casa.

I la renda?

La meva primera hipòtesi era que la cobertura seguiria la renda. Vaig calcular les dispensacions per cada mil dones a 352 municipis i les vaig creuar amb la renda neta per persona de l’INE. No hi ha relació: la correlació de rangs és pràcticament zero en totes les fases, i els municipis més rics i més pobres tenen la mateixa cobertura mediana. Barcelona, el 25è municipi per renda, és el 133è per cobertura.

La meva lectura és que una farmàcia a cada cantonada i un producte gratuït aplanen la geografia. El contrast, però, demana prudència: el dia del llançament, la coordinadora del Fons d’Equitat Menstrual advertia que la copa s’associa a dones joves i universitàries, i que no estava clar que els sectors més vulnerables en sortissin beneficiats. El fitxer no permet contestar-ho, perquè la renda és del municipi i no de la persona, i perquè fins als 16 anys l’accés passa per una família que ha de tenir La Meva Salut activa i saber que el programa existeix.

M’agraden aquests fitxers que diuen més del que se’ls va demanar. Ningú no va pensar aquest registre per mesurar res sobre la pubertat, i tanmateix, mes rere mes, unes tres mil noies hi deixen l’empremta de la seva primera regla, o d’una data no gaire llunyana. És un rellotge generacional involuntari. El Pla que el va posar en marxa estava previst per al 2023–2025, i les dispensacions continuen. Si algun dia s’atura, perdrem un programa i, sense adonar-nos-en, també un instrument.


Notes finals

Limitacions

  • Persona ≈ fila. Les incidències amb el QR en poden generar un de nou, de manera que hi pot haver algun duplicat. Els criteris d’elegibilitat no es publiquen.
  • Edat de recollida, no de menarquia. La recollida pot ser anterior a la primera regla (iniciativa de la família) o posterior (desconeixement, vergonya, efecte de les amigues). El biaix net és desconegut.
  • Denominador. Les taxes per municipi usen dones de totes les edats (padró 2024), no la població destinatària.
  • Correlació ecològica. Municipi, no persona. Mostra de 352 municipis amb 1.000 dones o més i renda publicada; renda de 2023.
  • Biaix d’oferta. On hi ha més farmàcies o més estoc, hi pot haver més dispensacions.
  • Població destinatària: 1,8 o 2,5 milions segons la font.
  • Les 9.000 tones de residus són una estimació de Rezero del 2019.

Bibliografia

Altres posts sobre salut i dades obertes


Descobriu-ne més des de Blog de Pere Losantos

Subscribe to get the latest posts sent to your email.

Deixa un comentari