2011007. Tres projectes anticrisi en format 2.0

Dimarts passat em vaig assabentar que una de les empreses que ha reformat la meva casa està a punt de tancar perquè un client li deu 120.000 € i no li paga. Fins ara la seva relació havia estat de confiança; pagava tard, però pagava. Però ara, sense crèdit per part dels bancs i amb el seu principal client amb problemes, aquesta empresa es veu abocada al tancament. La segona notícia ha estat les excel.lents entrevistes del retorn del programa Singulars de TV3 a Arcadi Oliveres i Santiago Niño Becerra sobre la crisi sistèmica que ens ha tocat viure. El resultat esperat és la depressió i la por. Però no. Jo crec que és una oportunitat per als que defensem un altre tipus d’economia, més humana i justa, on l’especulació i la cobdícia quedin al marge. I és el moment de aprofitar-la. Us explico algunes de les iniciatives què estic fent en aquests moments a títol professional i particular:

1er projecte. Participo com a professor d’empresa-innovació en el postgrau en direcció i gestió de microempreses de la UOC. Més enllà del problema del crèdit, les micropimes pateixen de manca de formació de la seva gerència. Una persona -posem un sastre- amb coneixements o capacitats específiques en un àmbit determinat crea la SEVA empresa. Amb els anys va contractant persones, deixa de fer el que li agrada i exerceix la direcció de l’empresa. Però mai s’ha format per exercir aquest rol, i té plena confiança en el seu gestoria. Què passa? Que la gestoria gestiona, però no assessora sobre l’estratègia de l’empresa, no busca nous mercats, no ajuda a innovar. I l’empresa no sap créixer i mor encotillada en el seu propi èxit. Si alguna cosa tinc clara és que m’agrada ajudar a les persones, i aquesta aposta per la innovació en xarxa  i per la democratització dels MBA a preus assequibles i per a micropimes crec que és un encert a nivell personal i professional.

2on projecte. També tinc l’oportunitat d’explicar i aprendre empresa-innovació-emprenedoria (sóc un físic reciclat, mai em sento prou segur donant classes, per això prefereixo la temàtica de la innovació) a la UPC. Aquí estem iniciant un projecte molt interessant que relaciona aprenentatge, cooperació, democratització de l’energia (Wikinomics) i sostenibilitat. Estem creant una cooperativa -amb aportació de capital -amb l’alumnat d’enginyeria d’una de les escoles (EUETIB) per desenvolupar tecnologia d’abastament energètic de baix cost. Grups d’estudiants i professorat defineixen els seus projectes d’empresa (fabricació, distribució, infraestructura, consultoria …) en una generació concurrent i col.laborativa. Un dels mercats és clarament el dels països en desenvolupament, però jo sospito que d’aquí a pocs anys el mercat natural serà el nostre, quan per necessitat comencem a generar-la nostra pròpia energia. El model és similar al de Somenergia -insisteixo, és una bona OPORTUNITAT per generar de manera cooperativa vostra energia-però amb estudiants i amb desenvolupament de producte. Ja us explicaré com avança.

3r projecte. A títol personal, aquest estiu ens hem mudat a una petita casa amb terreny (la casa i l’hortet d’en Macià) a prop de Sant Cugat on vivia fins ara. Volíem aprendre a conrear l’hortet ecològic, recollir aigua de pluja, tenir plaques solars, deixar de banda el cotxe, poder moure’ns en tren cada dia, i volíem incloure als avis en la unitat familiar. Una inversió -ara que diuen que no ens hem d’endeutar- que esperem valgui la pena. De moment tot avança tret del tema del tren. Portar els nens a l’escola en tren són 3500€ l’any. En cotxe, 1800€ (és fals, és clar, el cotxe no el comptem, però a efectes de tresoreria és el càlcul real). Ah, i a banda de SomEnergia també ens hem fet socis de la cooperativa de consum ecològic El Cabàs de Sant Cugat on 80 famílies en associem per consumir amb qualitat i preu menjar ecològic local lluny de les grans distribuïdores. El model de negoci d’el nostre Cabàs (hi ha un altre amb web el cabàs) el vaig explicar aquí.

Així que aquest esperem que sigui un bon curs. És clar, col·laboro amb altres feines alimentícies a banda d’aquestes que no aporten gaire a la mena de societat que estem buscant, però poc a poc i bona lletra.