2017007. Escoles municipals d’innovació

Fa ja 7 anys escrivia sobre els Centres de Lideratge i Innovació Precoç en què em preguntava per què si hi ha una Masia FCB (futbol), un CAR (esports), una Escolania de Montserrat (música) on els alumnes viuen internats por y para una disciplina concreta, no hi ha centres destinats a la innovació. Avui, en clau de país, em pregunto si els centres municipals d’art es podrien reconvertir o aprofitar per aquest objectiu.

Deia en aquell moment que em semblava interessant el model de La Masia del Barça  o del Centre d’Alt Rendiment de Sant Cugat, on joves de tot el món viuen enclaustrats dedicant la seva joventut a una disciplina concreta: música, futbol o esports olímipics. En aquests dos casos per entrar cal tenir un cert talent que justifiqui la inversió que realitza l’entitat privada o pública.

El CAR de Sant Cugat compta amb una residència de 325 places, entre les quals hi ha habitacions individuals, dobles, triples i quàdruples. Totes les habitacions disposen de televisió, connexió WIFI gratuïta, aire acondicionat (sic) i calefacció.

I em preguntava fa 7 anys per què no podíem tenir un centre on persones amb talent innat per la innovació visquessin enclaustrats dedicats a millorar les seves habilitats creant líders per transformar el món. Però pel que conec això només existeix per l’art, la música o els esports. No hi ha un centre per matemàtiques, o per talent relacional extrem, o investigadores excel·lents, o altres altes capacitats.

Aquest primer model seria interessant, certament, però com passa amb el futbol o la música caldria també tenir una cantera per totes aquelles persones que no arribaran mai a ser Messis però que també participen d’aquesta activitat. Perquè no ens enganyem, està molt bé tenir un Messi que et soluciona un partit en cop de genialitat, però la innovació efectiva és col·laborativa.

Aleshores com ho podem fer? Hi ha escoles municipals d’innovació als municipis actuals? Centres d’iniciativa pública -gestionats en diferents règims públics i privats como ho són les escoles esportives o de música- centrats en la innovació (tecnològica, de model de negoci, de producte, de mercat…)? Perquè em sembla que ens falta una peça que el sistema educatiu actual no contempla.

I si aprofitem les escoles d’art? A Sant Cugat per exemple tenim una escola municipal d’art i disseny que fa cicles formatius, i tenim també uns tallers amb molta tradició que es diuen Triangle (petits) i Artefakte (a partir de 14 anys) i que es fan a la Casa de Cultura. Doncs bé, l’aula on es fan aquests tallers és el regne de la persona creativa innovadora tinkerer / geek / maker. Centenars d’objectes i eines -en general reciclats- per prototipar sense fi deixant passar les hores. Treballant també potser casos d’innovació empresarial amb la participació d’empreses i comerços del municipi. I vincular-ho a iniciatives locals d’emprenedoria que també n’hi ha.

Falta és clar una part d’electrònica i una actualització a processos digitals, però tampoc no cal un fablab sencer, o ben mirat es podria combinar. Alguna cosa més semblant a un Tinkering Center. Un recurs amb Legos o K’nex, tubs de cartó, engranatges, molles, fustes, eines de fusteria, eines d’electrònica, pintura, suros, ordinadors per dissenyar, arduinos… i una persona o associació dinamitzant els diferents projectes amb horaris des de les 15 a les 23h, treballant les competències pròpies de la innovació.

I posats a demanar, si el municipi en qüestió té Instituts de Secundària podríem aprofitar-lo per combinar l’aula de tecnologia, robòtica, informàtica, manualitats i altres espais recuperant l’extinta assignatura d’emprenedoria i així de pas donem més velocitat al canvi que instituts com l’Arnau Cadell de Sant Cugat ja han començat. Perquè està molt bé tenir impressores 3D a les escoles, però si es plantegen com un bolet, poca cosa farem.