2019010. #StopCO2 a casa: què fem amb la caldera?

Segona entrada sobre el pla per reduir les emissions de CO2 a casa nostra. Vam parlar en aquest post anterior sobre l’impacte de la mobilitat, i avui toca parlar sobre la climatització i aigua calenta (la caldera, vaja), l’altre gran cavall de batalla, per intentar esbrinar per on i quan començar…

Abans de tot cal aclarir que ja fa temps que vam passar a Somenergia, i que per tant l’origen de l’electricitat que consumim a casa és 100% renovable. Però aquest pas és fàcil i requereix inversió zero, no té cap mèrit. El que costa més reduir és allò que depèn de tu mateixa (en el nostre cas el cotxe dièsel i la caldera/cuina de gas natural), que pel que sembla és el que en diuen emissions directes (de la guia gencat versió 2019).

A casa les emissions de gas natural (per aigua calenta, calefacció i cuina) i de mobilitat (cotxe) són molt similars. Tanmateix, reduir el consum de gas és difícil perquè la caldera és eficient, no deixarem de posar la calefacció a l’hivern ni de dutxar-nos i perquè la casa ja està ben aïllada. Però sí podem reduir l’ús del cotxe, i a més encara falta una mica per tenir oferta de cotxes en condicions. Així que per aquesta banda la decisió sembla clara, cal prioritzar la substitució de la caldera.

Truco a una de les empreses líders del sector que t’ajuda a fer la transició energètica cap a solar. El comercial de l’empresa, molt amable, ens visita i ens aconsella començar la casa per la teulada instal·lant 60m2 de plaques (de CdTe) per 10kW, el que ens permetria abastir la casa tant per l’electricitat que ara tenim amb somenergia com les necessitats d’ACS i calefacció. A més, com que tenim terra radiant a l’estiu podrem tenir refrigeració amb la mateixa màquina d’aerotèrmia. I en un futur, el cotxe a tarifa súper reduïda. Tot finançat a 10 anys pagant si fa no fa el mateix que ara. Genial.

I si no fa sol, pregunto? El tema és que NO et desconnectes de la xarxa, sinó que amb les noves lleis -quan es despleguin les normatives- quan generes més del que consumeixes s’aboca el que sobra a la xarxa, i quan en necessites més xucles de la xarxa. Si ho he entès bé hi ha com a mínim dos mecanismes, la venda i compra de llum -a un preu diferent- o la factura neta amb compensació en el període d’un mes semblant a les hores acumulades quan fitxes a la feina.

I les bateries? Em va dir que eren cares, de mal reciclar, i que el sistema de compensar era millor. Aquí tinc més dubtes, potser em diu això perquè aquesta empresa no treballa amb bateries, però sento als amics de wattia i webatt parlant molt bé de Sonnen, i segueixo l’evolució de les apostes de l’Elon Musk, i tinc dubtes, sí. Perquè al final de mes el que hagi generat de mes si no dimensiono bé la instal·lació li regalo a ENDESA, potser és millor una instal·lació més petita pagant a canvi una bateria?

I penso que si jo, que hi entenc una mica del tema, en tinc de dubtes, què deu pensar una persona que no hi entengui un borrall de tecnologia o de models de negoci? Una cosa és baixar la potència, i una altra invertir 20,000 o 30.000€ amb finançament a 10 anys. No m’estranya que no sigui fàcil posar en marxa el model d’autoconsum, per molt que pensi que en 10 anys -un cop amortitzat el préstec- pugui tenir energia i mobilitat elèctrica gairebé de franc. Qui m’assegura que no canviaran les regles de joc?

I penso també que no n’hi ha prou amb subvencions, que cal molta pedagogia encara, molts tallers en petit format de personal independent, són inversions molt elevades com per deixar-les en mans d’empreses que amb facilitat et poden vendre motos (i no dic que aquesta ho faci). I cal també generar un marc de confiança perquè tal i com van les coses jo penso aquesta inversió pel planeta, sí, però també perquè no em tallin la llum quan em jubili si mai puc arribar a fer-ho.

La imatge és de Wikipedia