He inaugurat una nova modalitat de taller que m’ha agradat molt. De fet ha estat casual, i també una cura d’humilitat per a mi i un mirall de la realitat d’aquest país pel que fa al coneixement sobre el canvi climàtic. Tot va començar perquè després del taller de primària i ESO a Col·legi Creanova algunes mares em van demanar que fes una xerrada per adults, per entendre millor el que passava pel cap dels seus fills i filles, i per què havien tornat a casa gairebé plorant. Ho vam anunciar a les xarxes, a bombo y platillo, i a l’hora de la veritat, i tot i que la xerrada era oberta a tothom -no només a l’escola- érem només 8 famílies.
Però de fet va ser tot un encert perquè em va permetre plantejar la xerrada com un taller per a nens i nenes, com els que feia fa dos anys en aquesta mateixa escola. Una taula, tots asseguts al voltant, i parlar. Vam començar escrivint en un full què no sabíem de la ciència del canvi climàtic (causes i efectes), què sabíem o no sabíem sobre què podíem fer per millorar, i finalment com ens sentíem, expressar emocions. Aquesta part va ser molt interessant per entendre que hi ha un sentiment compartit d’impotència i també un component important d’ignorància -no volguda- sobre els punts 1 i 2. I que aquestes xerrades són molt necessàries.
Un cop ens vam traure de sobre el sentiment de culpabilitat vaig explicar l’abc de l’escalfament global amb suport audiovisual però sobre tot amb la paraula i una mica de lúdica. Fins i tot algun dels participants em va demanar si podia repetir la xerrada si ella es comprometia a aplegar una colla d’amics i amigues seves per sopar, i jo encantat de fer-ho, això sí, compartint també una estoneta el sopar o les postres. Crec que és un format que pot anar molt bé i si algú hi està interessat que m’ho digui i en parlem.
He tret algunes conclusions sobre la dinàmica i el contingut que deixo aquí com a bitàcola dels tallers per si a algú li pot fer servei:
- Simplificar encara més la ciència, emprar més metàfores, evitar referències a la longitud d’ona en parlar d’efecte hivernacle i radiació tèrmica. Fer servir més gràfics i esquemes fets a mà per un servidor, i no tant suport audiovisual que no s’acaba d’entendre.
- La dinàmica del què sé o què no sé, què puc fer, i com em sento va molt bé. Hem perdut el costum d’expressar en públic les emocions i admetre que no sabem d’algun tema o que ens fa por morir per un aiguat. I a mi em serveix per orientar bé la xerrada i trencar el gel.
- Deixar que els assistents participin més, o fer-los participar més. perquè tinc tendència al síndrome “com m’agrada sentir-me” i això no és bo. Acabar amb un resum dels temes tractats i un què he après, com feia en els tallers de nens i nenes. Posats a fer com amb els petits, fem-ho del tot.
- Dedicar menys temps a la ciència (causes i efectes) i més al què podem fer amb una mirada molt pràctica. Ahir va anar bé, però ens vam quedar sense temps. Això sí, crec que avui alguna comercialitzadora rebrà socis i sòcies nous, i una altra els perdrà fins que no ofereixi energia 100% renovable.
Apa, sigueu bons minyons i minyones i contracteu l’energia a Somenergia, HolaLuz o qualsevol de les altres empreses comercialitzadores que ofereixen energia 100% renovable certificada. I no, ENDESA no ho fa, comprometent el teu present i el dels teus fills i filles.
Blog de Pere Losantos 