2019019. Taller #15 CC. Agrupament escolta Colònia Güell.

Fins ara havia fet tallers a secundària i en petit format per adults. Els primers crec ja els començo a tenir apamats, però el resultat dels tallers amb adults encara no són satisfactoris. Avui m’havien convidat a fer un taller diferent, a un cau -un agrupament escolta- del Baix Llobregat, en concret el de la Colònia Güell. 20 nois i nois de 12 a 16 anys, un dissabte després de la pluja, tarda mandrosa, i us vull explicar com ha anat la cosa.

Les condicions eren similars a les que ja vaig fer a l’escola El Til·ler de Bellaterra, sense papers, sense projector, a pelo. Avui a més era als jardins de la curiosa -per dir alguna cosa- Casa del Mestre de la Colònia Güell, magnífic entorn per la seu social i d’activitats d’aquest Cau. El taller l’he dirigit seguint aquest guió:

  1. Què en sabeu del canvi climàtic? Fins ara aquest bloc el feia bé amb post-it, o bé preguntant en negatiu “escriu alguna cosa que desconeguis del CC” i això sempre deixava l’audiència en fora de joc. Avui he canviat la tàctica, i la pregunta ha estat “imagina que vius al 2100, com es el món?” i quan he vist que l’any 2100 pels adolescents quedava molt lluny hem passat al 2050. I tot i així els/ens costa projectar.
  2. La Terra i el cicle de carboni: aquesta part és nova, he estat aprenent una mica sobre el cicle de carboni i les seves diferents velocitats, i em quedo estorat de tot el que jo no sabia. Centrar tota l’explicació en l’acumulació de CO2 a l’atmosfera sense aprofitar per explicar la importància del Carboni -i de la seva estabilitat- per la vida seria enganyar l’audiència.
  3. Tres èpoques diferents, tres usos d’energia: hem provat després un exercici que ja havia aparegut en altres tallers sense mitjans audiovisuals. Una mica de rol, amb tres grups, un el 1350 (pesta negra), un el 1854 (enderrocament de les muralles de BCN) i un actual, i pensar en què veia, feia i sentia un “usuari” de l’època, amb moltes similituds amb el customer journey que faig servir a la feina.
  4. Les conseqüències de l’escalfament global: aquí ja un clàssic, anem desgranant quines conseqüències té que pugi un o dos o fins a quatre graus la T global. I el Parc Agrari del Baix Llobregat, i els murs d’en Trump. Apareix de manera espontània una resposta que em fa ser optimista, quan pregunto si a la UE no tenim murs, i una noia exclama “I tant, què és sinó un mur el Mediterrani?”. Hi ha esperança.
  5. D’on surt el CO2? No ens queda gaire temps per aquest apartat però ja ha anat sortint tota l’estona en parlar del Carboni, que el trobem fins a la sopa, literalment. Transport, fabricació, alimentació, climatització, i sí, l’insta i el whatsapp sempre connectats, també.
  6. I tanquem el taller amb un debat que no acaba de funcionar, potser perquè després de 90 min ja havíem esgotat la capacitat de retenció, o potser per haver estat massa pessimista. En tot cas deixo constància pel futur: un grup havia de defensava el model de consum actual, i en tot cas que fóssim menys mantenint el nostre nivell de vida amb una mica d’adaptació. Fins i tot algú s’oferia a sacrificar-se per la resta, o a no tenir fills. L’altre grup, el bàndol “Greta”, se’n fa creus de que sabent el que sabem no haguem fet res, els adults, i es proposa canviar aquesta situació. Però del com, ni idea.

En resum, sensació agredolça. No és fàcil fer un taller sobre canvi climàtic en un espai de lleure de dissabte tarda on se suposa que vas a gaudir una estona, i que aparegui un pesat que diu que viuràs pitjor que ara, i t’aixafa la guitarra. Confirmo el que ja sé, que els adolescents no saben el que els espera, ningú els està preparant, i viuen enganyats en el seu món digital. No ha estat ni de bon tros el millor taller, però també era el primer en aquestes condicions.

Potser em costa ja transmetre il·lusió, o esperança, potser realment penso que no hi ha gaire res a fer, i que millor ho deixo córrer abans de deprimir o espantar més nanos, o potser simplement em cal practicar més aquest format. Estic convençut de que els agrupaments escoltes -i en general el lleure associatiu de dissabte tarda- pot jugar un paper molt important en la revolta necessària, però cal més conscienciació també per part dels caps i famílies. Qui sap, el temps ens dirà com seguim, però malauradament no ens queda gaire.

La imatge és de wikimedia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s