2019035. Aprenent del dossier “Frenar el canvi climàtic” de La Caixa.

Vaig passar moltes hores de petit llegint Tintin a la biblioteca que La Caixa tenia a Tarragona, prop de la Rambla nova. Aleshores era per a mi una entitat “bona” perquè ajudava les iaies, em deixava entrar de franc a les biblioteques i a la meva llibreta veia com el saldo pujava poc a poc… Amb els anys descobreixes que ningú ven duros a quatre pessetes, però també amb els anys he après a llegir de tot -no només Tintins- i els informes mensuals de l’àrea de recerca són sempre interessants. Aquest mes de novembre el dedica als riscos del canvi climàtic, i deixo aquí uns apunts de la seva lectura per aprendre’n una mica.

El document el podeu trobar en català, castellà i anglès i s’estructura en quatre blocs: què és el canvi climàtic, conseqüències i dificultats, què podem fer per frenar-lo i com afecta al sector financer. Un text farcit de referències interessants i que està en sintonia amb l’estratègia Carbon Neutral de La Caixa que explicava en una entrada anterior. Desgranem els quatre apartats:

El títol del primer bloc “El repte climàtic: el futur del planeta en joc” és prou clar, i el contingut també, sense defugir gairebé res. Com a punt de partida -reconeixent que són economistes, no científics del clima- els dossier accepta que el canvi climàtic actual té un origen antropogènic i cita diferents publicacions i el paper de l’IPPC com a generador de consens. Introdueix tot seguit els quatre escenaris ja coneguts (BAU, polítiques reals, Acords de París i el Ja fem tard).

En el segon bloc, “Canvi climàtic: conseqüències i dificultats per frenar-lo” comença reconeixent les dificultats de quantificar els costos associats al canvi climàtic però insistint en que cal no defallir en aquest objectiu i hi introdueixen alguns exemples relacionats amb el PIB i amb les vides humanes, en aquest ordre. El segon bloc tanca preguntant-se per què no estem aturant aquest drama si el tenim tan clar, i esmenta la manca d’informació per gran part de la població, les dificultats per incorporar externalitats negatives, el problema del free rider clàssic de les vacunes i el pensament a curt termini tan propi de la política actual.

Com més en endinsem en el negoci financer propi de La Caixa més interessant és el dossier. El tercer bloc “Com actuar davant el canvi climàtic? Accions i polítiques per mitigar-lo” toca ja el moll de l’os. Parla del paper del regulador, empreses i persones (a mi em resulta curiós que no diu administració sinó reguladors) i de que tots hem de fer feina per sortir-nos-en. Esmenta el mercat d’emissions (ETS) i de l’impost sobre emissions com a mecanismes de correcció, i també de les possibles reaccions, el carbon leakage i a la reacció política amb el moviment -per exemple- d’armilles grogues.

Finalment aquest bloc del dossier s’adreça a empreses i particulars (llars, en diuen). En el primer cas fan esment dels ODS i de l’obligatorietat des del 2018 de fer informes no financers derivada de la directiva europea que jo desconeixia. De fet em pensava que La Caixa publicava aquestes memòries ambientals per voluntat pròpia, per uns valors que li suposava, segurament derivats de la meva experiència de nen. I en referència a les llars poca cosa diu més enllà de que tothom ha de col·laborar. I mira que seria fàcil parlar -per dir alguna cosa- de deixar de finançar viatges amb avió, o crèdits al consum mentre aquest generi emissions, però és clar, hi ha coses impossibles.

Arribant ja al quart bloc “Canvi climàtic, transició verda i sector financer” que és el que considero més interessant perquè parla dels riscos físics -de què tothom en parla- i dels riscos de la transició -de què gairebé ningú no en parla-. Si correm massa, el caos i la barbàrie; si correm massa poc, no hi arribem. Un argumentari ben plantejat però que acaba dient que no sabem encara com calcular aquests riscos, massa incerteses, cap experiència anterior, manca de taxonomies estandaritzades, futur i poques referències anteriors… En definitiva interpreto que ve a dir que no tenim ni idea de com valorar els riscos de reputació, crediticis, de mercat o operacionals, i que som lluny d’establir metodologia per fer-ho. Em quedo més tranquil sabent que no sóc l’únic que té aquesta sensació.

En definitiva, tot i que avui ja sé que La Caixa no és l’empresa bona que creia quan era petit i llegia els Tintins a la biblioteca de Tarragona, i que no hi crec gaire en la seva estratègia de Transició verda que redueix tot a un problema de descarbonització i renovables, celebro que publiqui aquests informes posant de manifest que estem força perduts uns i altres, que el tema és greu i que tenim molta feina d’ara endavant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s