Barcelona té 1.016 farmàcies i 1.068 seccions censals. Gairebé una per secció. Sembla una casualitat, però no ho és del tot: les farmàcies són dels pocs comerços on la llei decideix on et pots instal·lar.
La Llei d’ordenació farmacèutica de Catalunya (1991) diu que una farmàcia nova ha de quedar a 250 metres de la més propera, i no en línia recta: un decret de 1992 explica, amb una precisió deliciosa, que la distància es mesura des del centre de la porta, fins a l’eix del carrer, seguint els eixos i travessant pels xamfrans.
La pregunta és senzilla: la llei deixa una empremta a la ciutat? Per saber-ho, primer cal saber com serien les coses sense cap regla. Si les farmàcies caiguessin a l’atzar, però més on viu més gent, tindríem el que els estadístics anomenen un procés de Poisson: el mateix Poisson de la distribució que potser recordes de classe, aplicat a punts sobre un mapa. És el model nul, el que surt quan és l’atzar qui decideix. Si les farmàcies s’hi assemblen, la llei no es nota. Si se n’allunyen, hi ha alguna cosa a explicar.
La distància a la veïna
La llei parla de metres, així que la pregunta ha de ser en metres: per a cada farmàcia, a quina distància és la farmàcia més propera? I el mateix per a cada òptica. Després he fet el mateix exercici amb 500 ciutats inventades, amb els mateixos establiments col·locats a l’atzar en proporció a la població.
Les farmàcies es repel·leixen. Si fossin a l’atzar, un 14 % tindrien una altra farmàcia a menys de 50 metres. En realitat, només un 2 %. I s’amunteguen en una franja estreta: el 71 % tenen la veïna més propera entre 100 i 200 metres, quan l’atzar en donaria un 40 %.
Per comprovar que això no és cosa de la ciutat sinó de la llei, he mirat les òptiques, que surten del mateix registre però no tenen cap regla de distància. Fan el contrari: un 21 % en tenen una altra a menys de 50 metres, quan l’atzar en donaria un 5 %
Queda veure si la regla mana igual a tot Barcelona. Doncs sí. La distància mediana a la farmàcia veïna va dels 135 metres de l’Eixample als 176 de Sant Martí. Una farmàcia cada cent cinquanta metres, a Gràcia com a Nou Barris. L’excepció és Ciutat Vella (112 metres), probablement per l’antiguitat de moltes farmàcies.
La llei, no es compleix?
És la pregunta que em vaig fer jo en veure la gràfica, i segurament la que t’estàs fent tu. La mediana és de 149 metres i el 85 % de les farmàcies tenen la veïna a menys de 250. I l resposta és que no necessàriament. Hi ha tres raons, i les tres empenyen cap al mateix costat.
Com es mesura. La llei mesura com qui camina: surts de la porta, vas fins al mig del carrer i hi segueixes per la línia central (l’eix), girant a les cruïlles, fins a la porta de l’altra farmàcia. Les meves dades només tenen la posició de cada farmàcia, i el que he calculat és la distància a vol d’ocell entre els dos punts, que sempre és més curta. A l’Eixample, dues farmàcies a 250 metres legals al mateix carrer són a uns 230 metres a vol d’ocell. Si són en diagonal, a dues illes diferents, el camí legal ha de fer la volta i la distància a vol d’ocell baixa a uns 165 metres. Per tant, bona part d’aquest 85 % compleix la llei.
Què regula. La regla s’aplica quan s’obre una farmàcia o quan es trasllada. Les que ja hi eren no s’han de moure, i abans de la llei catalana ja hi havia normes estatals amb criteris propis. Dues farmàcies a 90 metres que ja hi eren abans de les normes de distància no se salten res: hi tenen dret.
Les excepcions. Si una farmàcia s’ha de traslladar per força (el local s’enderroca, per exemple), la distància mínima pot baixar fins a 125 metres.
Quina d’aquestes raons pesa més, no ho sé. El registre no diu quan va obrir cada farmàcia, i sense aquesta data no puc separar les antigues de les noves. El que sí que es veu és que, fins i tot amb totes aquestes escletxes, gairebé cap farmàcia en té una altra a menys de 50 metres.
La pregunta inicial
A l’inici del post em preguntava si la llei deixa una empremta a la ciutat? Doncs sí: la llei deixa empremta, i es veu en com s’eviten les farmàcies entre elles: gairebé cap a tocar d’una altra, i la majoria a una distància de cent a dos-cents metres, igual a tot Barcelona.
Si les farmàcies de la ciutat les repartís l’atzar, el de Poisson, n’hi hauria de porta amb porta, allà on hi ha més persones. No n’hi ha. A Barcelona, l’atzar no té llicència de farmàcia.
Notes
Altres posts sobre models nuls i mesura:
Dades i mètode
- Establiments: Establiments sanitaris autoritzats a Catalunya (Departament de Salut, Dades Obertes Gencat, descàrrega 08/11/2026). 1.016 farmàcies i 324 òptiques a Barcelona, amb coordenades.
- Població: Registre central de població del CatSalut per àrea bàsica de salut, 2026. Polígons de les ABS: Dades Obertes Gencat.
- Índex de dispersió: variància sobre mitjana dels comptatges per ABS, respecte a un repartiment proporcional a la població; interval del 95 % amb 10.000 simulacions.
Bibliografia
- Poisson, S. D. (1837). Recherches sur la probabilité des jugements en matière criminelle et en matière civile. Bachelier, París.
- Ripley, B. D. (1977). Modelling spatial patterns. Journal of the Royal Statistical Society B, 39(2), 172–212.
- Diggle, P. J. (2013). Statistical Analysis of Spatial and Spatio-Temporal Point Patterns (3a ed.). CRC Press.
- Openshaw, S. (1984). The Modifiable Areal Unit Problem. CATMOG 38. Geo Books, Norwich.
- Llei 31/1991, de 13 de desembre, d’ordenació farmacèutica de Catalunya (art. 6).
- Decret 141/1992, de 22 de juny, pel qual s’estableix el procediment d’amidament de les distàncies (DOGC 1616, 8.7.1992).
Deixa un comentari