Imaginem per un moment -no costa gaire- que seguim cremant combustible fòssil durant 20 anys més. Les prediccions dels escenaris menys favorables es faran realitat, i arribarem als 3’5 o 4C d’increment de T global, tant és. En aquestes condicions l’any 2100 Catalunya serà un erm, haurà cremat tota, els rius no baixaran -l’Ebre, el Ter, el Fluvià… tots secs- i no hi haurà collites ni gaire fauna, ni la Barceloneta ni l’aeroport del Prat. Com ens imaginem vivint en aquest escenari? Seguirem en el territori actual? O viurem dispersos per tot el món amb una cultura comú que ens mantindrà lligats com a poble?

Una primera opció és viure igualment a Catalunya, ens estimem aquest territori i ens veiem capaços d’adaptar-nos-hi. El primer que arribarà serà la proteïna -i el menjar en general- artificial que es fabricarà com avui fabriquem vehicles. També tindrem aigua artificial -el que no faltarà serà energia per dessalinitzar- i caldrà veure com ens adaptem al clima extrem amb onades de calor de més de 50C i estius amb mínimes de 35C. La ciència ficció sovint ens mostra ciutats metàl·liques sota cúpules de vidre però jo veig més probable edificis climatitzats com ara i tot connectat sota terra com fan ja molts països pel fred o la calor.

Ara bé, hi ha una altra possibilitat: que uns quants decidim migrar més amunt, on la temperatura encara permeti fer vida exterior gairebé tot l’any. Europa ens sembla un bon lloc per viure, i el clima de Barcelona serà el de Bèlgica o Londres. Qui diu que no decidim migrar -suposant que els Salvinis de l’època ens deixin entrar- famílies senceres, pobles sencers, amb feines, amb estalvis, i amb planificació. Qui diu que no podem establir colònies de catalanets i catalanetes arreu? Ara ja n’hi ha, només que serien més nombroses. La gran diàspora.

Per què us penseu que s’ha creat sinó el Consell per la República Catalana? En Carles Puigdemont és un visionari que està ben assessorat sobre els efectes del canvi climàtic a l’actual casa nostra. Ell ja no ho veurà, ni jo suposo, però els nostres fills hauran de triar entre deixar aquesta terra que tant ens estimem, viure en ciutats infrahumanes fent vida artificial o bé dalt de tot del Pirineus que viuran una segona joventut. I posats a marxar, per què no aprofitar per fer un estat propi sota una organització digital encara que estiguem escampats pel món?

Nota 1. Per qui pensa que això és una crítica encoberta al MHP, no aneu ben encaminats. El que escric aquí, tot i que segurament no era la idea inicial, podria perfectament passar en pocs anys.

Nota 2. La imatge és de https://www.newscientist.com/article/dn19778-royal-society-paints-picture-of-a-world-4-c-warmer/