Catalunya 2100. La gran diàspora, la gran oportunitat.

Imaginem per un moment -no costa gaire- que seguim cremant combustible fòssil durant 20 anys més. Les prediccions dels escenaris menys favorables es faran realitat, i arribarem als 3’5 o 4C d’increment de T global, tant és. En aquestes condicions l’any 2100 Catalunya serà un erm, haurà cremat tota, els rius no baixaran -l’Ebre, el Ter, el Fluvià… tots secs- i no hi haurà collites ni gaire fauna, ni la Barceloneta ni l’aeroport del Prat. Com ens imaginem vivint en aquest escenari? Seguirem en el territori actual? O viurem dispersos per tot el món amb una cultura comú que ens mantindrà lligats com a poble?

Una primera opció és viure igualment a Catalunya, ens estimem aquest territori i ens veiem capaços d’adaptar-nos-hi. El primer que arribarà serà la proteïna -i el menjar en general- artificial que es fabricarà com avui fabriquem vehicles. També tindrem aigua artificial -el que no faltarà serà energia per dessalinitzar- i caldrà veure com ens adaptem al clima extrem amb onades de calor de més de 50C i estius amb mínimes de 35C. La ciència ficció sovint ens mostra ciutats metàl·liques sota cúpules de vidre però jo veig més probable edificis climatitzats com ara i tot connectat sota terra com fan ja molts països pel fred o la calor.

Ara bé, hi ha una altra possibilitat: que uns quants decidim migrar més amunt, on la temperatura encara permeti fer vida exterior gairebé tot l’any. Europa ens sembla un bon lloc per viure, i el clima de Barcelona serà el de Bèlgica o Londres. Qui diu que no decidim migrar -suposant que els Salvinis de l’època ens deixin entrar- famílies senceres, pobles sencers, amb feines, amb estalvis, i amb planificació. Qui diu que no podem establir colònies de catalanets i catalanetes arreu? Ara ja n’hi ha, només que serien més nombroses. La gran diàspora.

Per què us penseu que s’ha creat sinó el Consell per la República Catalana? En Carles Puigdemont és un visionari que està ben assessorat sobre els efectes del canvi climàtic a l’actual casa nostra. Ell ja no ho veurà, ni jo suposo, però els nostres fills hauran de triar entre deixar aquesta terra que tant ens estimem, viure en ciutats infrahumanes fent vida artificial o bé dalt de tot del Pirineus que viuran una segona joventut. I posats a marxar, per què no aprofitar per fer un estat propi sota una organització digital encara que estiguem escampats pel món?

Nota 1. Per qui pensa que això és una crítica encoberta al MHP, no aneu ben encaminats. El que escric aquí, tot i que segurament no era la idea inicial, podria perfectament passar en pocs anys.

Nota 2. La imatge és de https://www.newscientist.com/article/dn19778-royal-society-paints-picture-of-a-world-4-c-warmer/

2019022. Substrat Humanitat

Fins fa 10.000 anys els humans vivien de la caça, la pesca i del que collien d’arbres i bardisses. El clima va començar a escalfar-se per causes naturals i amb el desglaç moltes terres que abans no es podien conrear es van aprofitar. La humanitat va decidir viure arrelada a un lloc, generant cultura, excedents, mercats i més humanitat.

Continua llegint

2019018. El conte de la Gaia i en Carboni. V2.

Deixeu-me que us presenti el meu amic Carboni. És un trapella, juganer i atabalat, no li costa gens fer amics i amigues en forma de trios, parelles o fins i tot grups de quatre amb altres que de ben segur coneixes com l’hidrogen, l’oxigen o el nitrogen. Sense el meu amic Carboni jo no seria aquí, i tindríeu un planeta erm com Mart. Aquesta és la nostra història.

Continua llegint

2018011. Parasitismo municipal en la explotación de los refugios de montaña

Mistletoe_seed_on_twigEl muérdago, esa simpática planta que crece en la copa de los árboles y que todos conocemos por los cómics de Astérix, es un parásito. El árbol víctima -álamo, manzano…- crece realizando un gran aporte de energía y cuando llega a su madurez, el muérdago se vale de un mensajero como el mirlo o el tordo para adherir sus pegajosas semillas a una rama que a su vez clavarán sus raíces en el huésped y le chuparán la savia. Todo legal.  Continua llegint

2018010. De cómo Ingvar Kamprad se inspiró en los virus para hacerse rico.

portada_la-logica-de-los-monstruos_ricard-sole_201605111756He acabado el libro la lógica de los monstruos, del científico y divulgador @ricard_sole.  El contenido me ha fascinado, y la redacción, salpicada de casos de películas y libros de ciencia y ciencia-ficción, se me hace amena y ligera en este tórrido Agosto. Me he quedado con tres o cuatro ideas principales, y confieso que quería explicarlas todas en esta entrada pero al empezar con la primera ya he visto que la cosa iba para largo… Como siempre, es más que probable que mi interpretación sea errónea pero uno disfruta escribiendo entre el caos del humor creativo y el orden de la lógica formal.  Continua llegint

2017015. Amazon, ¿intentas decirme algo?

Me ha llegado este correo a la cuenta personal de gmail. ¿Se estará posicionando Amazon con el tema catalán? La estrategia parece clara: primero abre cuatro cuatro plantas logísticas en Cataluña, y después nos vende las urnas. ¿Para qué sino esta inversión? ¿Será que Jeff Bezos accede a fuentes de información más allá de su primo carnal como hacen otros?

Premium. 

Amazon

2016013. La espía que me aspiró. Elías II.

roombaTras destrozar la vida y reputación de su ex amigo y de su ex pareja, Elías sentía la necesidad de respirar nuevos aires. Su empresa de seguridad informática no había entrado todavía en la robótica, porque lo que había en el mercado tenía poca conexión con el mundo exterior. Sin embargo, los últimos avances en Cloud Robotics abrían un mundo de posibilidades para trabajar con y en ellos. Continua llegint