2019021. Cotxes al sol i canvi climàtic.

Imagineu que heu anat a la Platja Llarga de Tarragona un dissabte en ple mes de juliol. Després de quatre hores de banys i rialles, torneu a cotxe que heu deixat aparcat al sol, i hi entreu. La llum del sol ha entrat per les finestres i la radiació infraroja que no pot travessar els vidres queda continguda a dins escalfant tot el que hi ha a dins a temperatures inhumanes. Què faríeu vosaltres en aquesta situació?

Us explico les sis solucions que fins ara ha aportat la canalla als tallers, i quina relació té aquesta pregunta amb el canvi climàtic quan els dic que el cotxe és el nostre planeta, i que la carrosseria -atenció al color- i les finestres són l’atmosfera.

  1. Obrir les finestres: aquesta solució és la que sempre apareix en primer lloc, i la menys efectiva en el món real perquè encara no sabem obrir finestres a l’atmosfera per eliminar la calor. Aquí podem aprofitar per parlar de fluids i gasos, i de com s’expandeixen.
  2. Posar un para-sol als vidres: seria una bona opció, fa 30, 50 o 100 anys quan la ciència va advertir de la relació entre el CO2 i la T global del planeta. Ara ja és tard, hauríem d’haver pensat abans de deixar el cotxe al sol perquè no podíem esperar a banyar-nos.
  3. Engegar l’aire condicionat: aquesta solució és bona en un primer moment, però té un problema. Com més aire condicionat fem servir, més CO2 emetem a l’atmosfera (per l’energia i les recàrregues) i més calor farà en un futur. Pan para hoy y hambre para mañana.
  4. Sortir del cotxe: aquesta solució va aparèixer fa pocs dies, i riem molt quan els explico -fent el paral·lelisme- que hi ha persones preparant-se per fer vida a d’altres planetes quan tot peti perquè no estem fent prou per evitar-ho. No ho veuen clar.
  5. Seure sobre les tovalloles mullades: aquesta solució és la que fèiem servir a casa, i és el que en diem mitigació en política climàtica. Com que no podem evitar la calor, mirem de passar-ho no tan malament. No és òptim, però sobrevivim.
  6. Aparcar el cotxe a l’ombra: aquesta que és la més simple és la última que se’ls acudeix, en clara sintonia amb el que estem fent els humans amb el canvi climàtic. Si el problema són les emissions de CO2 fòssil -a banda de tots els altres problemes de biodiversitat- el que cal fer és eliminar l’arrel dels problemes, la llum solar directa en el cas del cotxe, i les emissions en el nostre planeta. Però no ho fem, ans al contrari, com veieu a la imatge, ni un sol arbre!

Potser se us acudeixen més situacions, però amb aquestes sis n’hi ha de sobres per debatre amb nenes i nens sobre com podem adaptar-nos en aquest gran repte. L’afegeixo a la col·lecció de metàfores sobre canvi climàtic que vaig iniciar en aquesta entrada i que tot i que científicament són poc acurades en resulten molt útils a l’aula.

Per cert, aquesta situació la vaig viure durant molts anys en aquesta platja de Tarragona, i sense aire condicionat al cotxe. Un petit homenatge a les mares i pares que van haver de barallar-se amb l’efecte hivernacle i els cotxes sense aire condicionat cada dia d’estiu de fa 40 anys -tret dels diumenges que hi havia massa gent- per fer més suportable la nostra infantesa.

2019017. Conclusions dels primers 13 tallers sobre canvi climàtic.

Fa uns dies que no escric sobre els tallers de canvi climàtic no per falta de ganes sinó de temps. Hi ha qui deia que els blogs mataven la pausada reflexió de les cartes a mà, jo us dic que twitter mata la pausada reflexió dels blogs. Però avui tinc un forat i escric sobre els aprenentages dels 13 primers tallers del meu experiment per endreçar les idees. I encara me’n queden 6 fins acabar el curs, si no en surten més.

Continua llegint

2019013. Taller #6 CC, a pèl. Escola El Til·ler Waldorf.

Sovint quan faig tallers m’acompanyo de webs, vídeos o gràfiques que m’ajuden a transmetre millor el missatge, i l’excés de pissarres digitals a moltes escoles també ho propicia. Però ahir vaig voler fer-ho a pèl, o a capella que dirien els músics. Vint-i-cinc adolescents de 3er ESO (9è d’El TIl·ler Waldorf Steiner) i jo sense més instrument que un paper gran, la veu, una pilota i dos pots de vidre per fer un experiment. Us explico com va anar.

Continua llegint

2019011. Taller #4 CC. Mares i pares fent de nenes i nens.

He inaugurat una nova modalitat de taller que m’ha agradat molt. De fet ha estat casual, i també una cura d’humilitat per a mi i un mirall de la realitat d’aquest país pel que fa al coneixement sobre el canvi climàtic. Tot va començar perquè després del taller de primària i ESO a Col·legi Creanova algunes mares em van demanar que fes una xerrada per adults, per entendre millor el que passava pel cap dels seus fills i filles, i per què havien tornat a casa gairebé plorant. Ho vam anunciar a les xarxes, a bombo y platillo, i a l’hora de la veritat, i tot i que la xerrada era oberta a tothom -no només a l’escola- érem només 8 famílies.

Continua llegint

2019007. CO2 i efecte hivernacle. Nocions bàsiques.

Amb aquesta entrada inicio uns apunts en obert per preparar-me les xerrades que faig sobre canvi climàtic a associacions, escoles i centres cívics. Aquesta estratègia ja la vaig fer a l’època en què la impressió 3D, el món maker i els fablabs semblava que s’havien de menjar el món, i en va sortir fins i tot un MOOC. Començo explicant alguns punts bàsics sobre el CO2 i l’efecte hivernacle.

Llegir més

2019004. Taller #1 CC. Col·legi CreaNova.

Funciona!! El pot amb CO2 s’escalfa molt més amb el sol que l’altre.

Diuen que soc un vell rondinaire que es queixa massa de la manca de cultura i informació sobre el canvi climàtic a la societat i que no faig gaire res. Per corregir-ho he començat a fer allò que més m’agrada, tallers a les escoles, explicant què és l’escalfament global, per què passa, com ens està afectant i què podem fer per adaptar-nos-hi. El primer l’he fet a Col·legi CreaNova a Sant Cugat amb alumnat de 2n a 4t ESO…

Llegir més

2017004. Recepta per cuinar-se un descobriment a l’aula

IMG-20170317-WA0005Explicar la diferència entre circuit en sèrie i paral·lel és fàcil sobre el paper, però és probable que a la teva edat, lectora o lector, ja no ho recordis. La nena de 9 anys que avui ha descobert la diferència “aprenent fent” segur que durant molts anys ho recordarà perquè l’emoció ha fixat el circuit neuronal . Us passo la recepta que a mi m’ha funcionat per si ho voleu provar. Continua llegint