Imagineu que heu anat a la Platja Llarga de Tarragona un dissabte en ple mes de juliol. Després de quatre hores de banys i rialles, torneu a cotxe que heu deixat aparcat al sol, i hi entreu. La llum del sol ha entrat per les finestres i la radiació infraroja que no pot travessar els vidres queda continguda a dins escalfant tot el que hi ha a dins a temperatures inhumanes. Què faríeu vosaltres en aquesta situació?
Us explico les sis solucions que fins ara ha aportat la canalla als tallers, i quina relació té aquesta pregunta amb el canvi climàtic quan els dic que el cotxe és el nostre planeta, i que la carrosseria -atenció al color- i les finestres són l’atmosfera.
- Obrir les finestres: aquesta solució és la que sempre apareix en primer lloc, i la menys efectiva en el món real perquè encara no sabem obrir finestres a l’atmosfera per eliminar la calor. Aquí podem aprofitar per parlar de fluids i gasos, i de com s’expandeixen.
- Posar un para-sol als vidres: seria una bona opció, fa 30, 50 o 100 anys quan la ciència va advertir de la relació entre el CO2 i la T global del planeta. Ara ja és tard, hauríem d’haver pensat abans de deixar el cotxe al sol perquè no podíem esperar a banyar-nos.
- Engegar l’aire condicionat: aquesta solució és bona en un primer moment, però té un problema. Com més aire condicionat fem servir, més CO2 emetem a l’atmosfera (per l’energia i les recàrregues) i més calor farà en un futur. Pan para hoy y hambre para mañana.
- Sortir del cotxe: aquesta solució va aparèixer fa pocs dies, i riem molt quan els explico -fent el paral·lelisme- que hi ha persones preparant-se per fer vida a d’altres planetes quan tot peti perquè no estem fent prou per evitar-ho. No ho veuen clar.
- Seure sobre les tovalloles mullades: aquesta solució és la que fèiem servir a casa, i és el que en diem mitigació en política climàtica. Com que no podem evitar la calor, mirem de passar-ho no tan malament. No és òptim, però sobrevivim.
- Aparcar el cotxe a l’ombra: aquesta que és la més simple és la última que se’ls acudeix, en clara sintonia amb el que estem fent els humans amb el canvi climàtic. Si el problema són les emissions de CO2 fòssil -a banda de tots els altres problemes de biodiversitat- el que cal fer és eliminar l’arrel dels problemes, la llum solar directa en el cas del cotxe, i les emissions en el nostre planeta. Però no ho fem, ans al contrari, com veieu a la imatge, ni un sol arbre!
Potser se us acudeixen més situacions, però amb aquestes sis n’hi ha de sobres per debatre amb nenes i nens sobre com podem adaptar-nos en aquest gran repte. L’afegeixo a la col·lecció de metàfores sobre canvi climàtic que vaig iniciar en aquesta entrada i que tot i que científicament són poc acurades en resulten molt útils a l’aula.
Per cert, aquesta situació la vaig viure durant molts anys en aquesta platja de Tarragona, i sense aire condicionat al cotxe. Un petit homenatge a les mares i pares que van haver de barallar-se amb l’efecte hivernacle i els cotxes sense aire condicionat cada dia d’estiu de fa 40 anys -tret dels diumenges que hi havia massa gent- per fer més suportable la nostra infantesa.
Explicar la diferència entre circuit en sèrie i paral·lel és fàcil sobre el paper, però és probable que a la teva edat, lectora o lector, ja no ho recordis. La nena de 9 anys que avui ha descobert la diferència “aprenent fent” segur que durant molts anys ho recordarà perquè l’emoció ha fixat el circuit neuronal . Us passo la recepta que a mi m’ha funcionat per si ho voleu provar. 