Catalunya 2100. La gran diàspora, la gran oportunitat.

Imaginem per un moment -no costa gaire- que seguim cremant combustible fòssil durant 20 anys més. Les prediccions dels escenaris menys favorables es faran realitat, i arribarem als 3’5 o 4C d’increment de T global, tant és. En aquestes condicions l’any 2100 Catalunya serà un erm, haurà cremat tota, els rius no baixaran -l’Ebre, el Ter, el Fluvià… tots secs- i no hi haurà collites ni gaire fauna, ni la Barceloneta ni l’aeroport del Prat. Com ens imaginem vivint en aquest escenari? Seguirem en el territori actual? O viurem dispersos per tot el món amb una cultura comú que ens mantindrà lligats com a poble?

Una primera opció és viure igualment a Catalunya, ens estimem aquest territori i ens veiem capaços d’adaptar-nos-hi. El primer que arribarà serà la proteïna -i el menjar en general- artificial que es fabricarà com avui fabriquem vehicles. També tindrem aigua artificial -el que no faltarà serà energia per dessalinitzar- i caldrà veure com ens adaptem al clima extrem amb onades de calor de més de 50C i estius amb mínimes de 35C. La ciència ficció sovint ens mostra ciutats metàl·liques sota cúpules de vidre però jo veig més probable edificis climatitzats com ara i tot connectat sota terra com fan ja molts països pel fred o la calor.

Ara bé, hi ha una altra possibilitat: que uns quants decidim migrar més amunt, on la temperatura encara permeti fer vida exterior gairebé tot l’any. Europa ens sembla un bon lloc per viure, i el clima de Barcelona serà el de Bèlgica o Londres. Qui diu que no decidim migrar -suposant que els Salvinis de l’època ens deixin entrar- famílies senceres, pobles sencers, amb feines, amb estalvis, i amb planificació. Qui diu que no podem establir colònies de catalanets i catalanetes arreu? Ara ja n’hi ha, només que serien més nombroses. La gran diàspora.

Per què us penseu que s’ha creat sinó el Consell per la República Catalana? En Carles Puigdemont és un visionari que està ben assessorat sobre els efectes del canvi climàtic a l’actual casa nostra. Ell ja no ho veurà, ni jo suposo, però els nostres fills hauran de triar entre deixar aquesta terra que tant ens estimem, viure en ciutats infrahumanes fent vida artificial o bé dalt de tot del Pirineus que viuran una segona joventut. I posats a marxar, per què no aprofitar per fer un estat propi sota una organització digital encara que estiguem escampats pel món?

Nota 1. Per qui pensa que això és una crítica encoberta al MHP, no aneu ben encaminats. El que escric aquí, tot i que segurament no era la idea inicial, podria perfectament passar en pocs anys.

Nota 2. La imatge és de https://www.newscientist.com/article/dn19778-royal-society-paints-picture-of-a-world-4-c-warmer/

The Book Thief i els lladres de futur.

Finalment he vist “The Book Thief“. La gent que el 1939 aplaudia Hitler i que quan se n’adona que les coses van maldades canvia d’opinió m’ha fet pensar en la crisi climàtica i de biodiversitat que tenim a sobre. Pot ser que el Hitler de 1933 siguin avui els governants, els media i el gran capital que bé neguen el canvi climàtic, bé posposen al 2050 la solució final amb pedaços de pa sucat amb oli sense dir-nos clarament que el que fem ara és el que marcarà el futur de la nostra espècie?

Continua llegint

2019013. Taller #6 CC, a pèl. Escola El Til·ler Waldorf.

Sovint quan faig tallers m’acompanyo de webs, vídeos o gràfiques que m’ajuden a transmetre millor el missatge, i l’excés de pissarres digitals a moltes escoles també ho propicia. Però ahir vaig voler fer-ho a pèl, o a capella que dirien els músics. Vint-i-cinc adolescents de 3er ESO (9è d’El TIl·ler Waldorf Steiner) i jo sense més instrument que un paper gran, la veu, una pilota i dos pots de vidre per fer un experiment. Us explico com va anar.

Continua llegint

2019012. Taller #5 CC. La xerrada més curta del món.

Havia pactat amb la bona gent de @Tarpunacoop mitja horeta per fer el taller, però al final la cosa va quedar en 10 minuts de rellotge per explicar què és el canvi climàtic, per què m’entesto en això dels tallers i de pas fer una mica de publicitat. Cada bolo jo ja el penso diferent, però en realitat són les circumstàncies les que acaben donant-li forma i contingut. Us explico com va anar el taller més curt de la història del canvi climàtic.

Continua llegint

2019010. #StopCO2 a casa: què fem amb la caldera?

Segona entrada sobre el pla per reduir les emissions de CO2 a casa nostra. Vam parlar en aquest post anterior sobre l’impacte de la mobilitat, i avui toca parlar sobre la climatització i aigua calenta (la caldera, vaja), l’altre gran cavall de batalla, per intentar esbrinar per on i quan començar…

Continua llegint

2019007. CO2 i efecte hivernacle. Nocions bàsiques.

Amb aquesta entrada inicio uns apunts en obert per preparar-me les xerrades que faig sobre canvi climàtic a associacions, escoles i centres cívics. Aquesta estratègia ja la vaig fer a l’època en què la impressió 3D, el món maker i els fablabs semblava que s’havien de menjar el món, i en va sortir fins i tot un MOOC. Començo explicant alguns punts bàsics sobre el CO2 i l’efecte hivernacle.

Llegir més

2019005. Taller #2 CC. Primària és molt més difícil.

Quinze dies després del primer taller a Col·legi CreaNova (2n a 4t ESO) he fet la segona prova d’usuari, aquest cop amb alumnat de 6è de primària i 1er d’ESO. L’experiència -i no per culpa dels nens i nenes- no ha estat tan satisfactòria per a mi com el primer dia. Us explico com he pensat el taller i el per què del meu neguit per si us poden ser útils.

Llegir més