Finalment he vist “The Book Thief“. La gent que el 1939 aplaudia Hitler i que quan se n’adona que les coses van maldades canvia d’opinió m’ha fet pensar en la crisi climàtica i de biodiversitat que tenim a sobre. Pot ser que el Hitler de 1933 siguin avui els governants, els media i el gran capital que bé neguen el canvi climàtic, bé posposen al 2050 la solució final amb pedaços de pa sucat amb oli sense dir-nos clarament que el que fem ara és el que marcarà el futur de la nostra espècie?
I és que el carboni que emets tu quan puges a l’avió per anar de vacances, quan engegues la teva caldera de gas natural, quan menges una hamburguesa que ve de l’Argentina, aquest mateix CO2 impedeix que marxi la calor, i ho seguirà fent quan els teus fills i els teus néts siguin grans. El CO2 triga desenes d’anys a marxar. L’entrada d’energia del Sol és la mateixa, però la sortida és cada cop més minsa perquè la flaçada de CO2 és cada dia més gruixuda. I no marxarà. I per això ens escalfem.
Hi ha però qui diu que la raça ària -nosaltres, els 1000 milions privilegiats- som superiors, que trobarem la manera en 20 anys de xuclar tot el carboni, que confiem, que estem en guerra però que la podem guanyar sense despentinar-nos. I NO ÉS CERT. Ens fregirem, nosaltres i la resta d’humanitat. París a 42,6C, no ens ho podíem ni imaginar fa uns anys. Per què no París a 50C d’aquí a deu anys més? És ara quan cal deixar els combustibles fòssils sota terra, no d’aquí a 12 anys.
A la pel·lícula els primers anys el poble segueix en Hitler -uns per por, altres per convenciment, altres per desídia- fins que les coses van maldades i toca entrar als refugis antiaeris. Ja ningú canta ni crema llibres, la supèrbia de la raça s’esvaeix, però és massa tard. El sistema ha entrat en barrina i no té aturador, són els tipping points de la guerra, els aliats bombardegen pobles i ciutats sense pietat i tothom -excepte els rics que poden fugir- acaba malament.
El moment en que en Rudy i la Liesel criden “I hate Hitler” em frepa especialment. Ells dos representen totes les Gretes que avui criden “Ens esteu deixant sense futur”, però només quatre adults gosen aixecar la veu contra el sistema, la resta vivim atemorits per perdre el nostre estil de vida, mentre la robem a cada gram de CO2 emès als nostres fills i filles. Bones vacances BAU.
Blog de Pere Losantos 