He estat buscant una evolució de la T a la ciutat de Barcelona. Segur que algú ho ha fet i ho ha publicat, o potser no, perquè no és gens agradable ni el passat ni el futur. Jo sóc un aficionat i em puc equivocar, però vaja, les dades són objectives i amb un simple full de càlcul tothom les pot reproduir. He fet aquest exercici per convèncer la meva neta encara no nascuda que vaig fer tot el possible per entendre i explicar millor la crisi climàtica que tenim a sobre, com explico aquí.
Les dades, que comencen el 1780, només 30 anys després de la mort de J.S. Bach, les he tret d’aquest arxiu del Servei Català de Meteorologia i com que jo sóc respectuós amb la propietat intel·lectual i em diuen que citi la font, ho faig. Textualment.
Prohom M, Barriendos, Aguilar E, Ripoll R (2012): Recuperación y análisis de la serie de temperatura diaria de Barcelona, 1780-2011. Cambio Climático. Extremos e Impactos, Asociación Española de Climatología, Serie A, Vol. 8, 207–217.
El que us deia, amb un simple full de càlcul podeu obtenir fàcilment una gràfica tan xula com aquesta de sota. Podia fer regressions i afinar, però ja es veu com s’enfila, oi? Fins que van néixer els meus avis (1900) la cosa anava relativament bé, però tota la il·lusió amb què va comprar el seu primer cotxe cremant petroli a dojo l’estem pagant ara (i seguim). De fet la pujada del 1970 al 2016 és espectacular.
És clar, una part dels 2 C que ha pujat deu ser de l’efecte ciutat i de l’asfalt, de la circulació dels vehicles, dels aires condicionats… però no veig que a efectes pràctics això sigui rellevant. Recordem, a més, que això és la mitjana anual, per tant un valor més o menys central i estacional, i si les voleu teniu les dades desglossades per mesos en el mateix fitxer.
Que abans feia més fred a Barcelona? Sembla que sí. Que en el futur farà més calor? Sembla que també. De fet i si als amants de les dades us interessa podeu fer el mateix exercici amb la pluja. El que no sé és per què això no apareix als mitjans i és motiu de debat públic. Què hem de fer? Quines estratègies de ciutat o àrea metropolitana o país adoptem? Quan diuen alguns que un creuer equival a entre 10.000 i 50.000 vehicles circulant per la ciutat, és això el que volem? Quan veiem botigues amb portes obertes de bat a bat i aires condicionats (per molta barrera d’aire que hi hagi, hi ha pèrdues), és això el que ens podem permetre?
De què ens serveix posar taxes turístiques si l’aire és cada dia més brut i la T puja any rere any, encara que sigui com onades de calor? En 25 anys més -tants o tants pocs com el que fa de les Olimpíades- potser tenim un continu d’onades de calor estiuenques a 37C, i potser si el metà del permafrost ha sortit el mar ha pujat els 3,5m que tenen les pistes d’El Prat. I aleshores, adéu turisme. Apa, penseu amics, penseu. Per sort, en Gaudí era un visionari, costarà veure la Sagrada Família com l’església del pantà de Sau.
Blog de Pere Losantos 