Diria que hi ha tres tipus d’emprenedoria: l’accelerada, on el capital i les presses són protagonistes; la cooperativa, coral, minoritària i sovint transformadora social, on les persones són protagonistes; i una tercera que sovint es deixa de banda i és la que jo reivindico de fa temps. No gosaria dir-li slow, m’agrada més emprenedoria vocacional. En aquesta entrada explico què entenc per aquest concepte i enllaço amb alguns casos sobre els que he escrit o voldria escriure.
Deia fa un temps que hi havia persones que havien nascut amb el do i la sort de saber què volien fer a la vida, que havien trobat la seva vocació. Algunes de ben petites ja s’hi dedicaven, d’altres fins els 50 no gosaven fer-ho, però al final aconseguien guanyar-se la vida amb aquesta vocació. Aquestes persones són les que jo considero emprenedores vocacionals.
N’hi ha un grapat pel món. Coneixeu a en Gavin Munro i els seus mobles fets de fusta? O en Robert Lang i el seu Origami? Fa anys que es dediquen a fer el mateix, amb perseverança, amor pel que fan, i un bon ús de les xarxes socials. I es guanyen la vida. Doncs bé, no cal anar fora, a casa nostra tenim uns quants exemples de persones que han trobat aquesta vocació, i no sense un punt d’enveja, m’agrada seguir-les i fer-ne publicitat si això té algun valor.
Una bona part d’aquestes persones són el que en catalogaríem com artesans i artesanes clàssics, però no totes. De vegades la vocació està relacionada amb un territori, o amb una manera d’entendre el món diferent. En tot cas totes comparteixen els trets característics dels artesans que ja explicava en Richard Sennet entre els quals hi ha la passió i la capacitat de treball, la tossuderia, un elevat component de creativitat i bellesa, i una exasperant cerca de la perfecció. .
Un altre tret distintiu que ja és collita pròpia és que sovint prefereixen viure amb el mínim de despesa fixa -la jubilació queda lluny, i qui sap si hi serà- i que combinen la producció amb la formació per guanyar-se la vida. Seguint amb trets, són persones pacients. Saben on van, i no tenen pressa per arribar-hi perquè gaudeixen del camí. De vegades treballen sols, de vegades per parelles professionals i humanes, però en general no són persones professionalment gregàries. I un últim punt, fan un ús intensiu de les xarxes socials i el seu mercat és internacional, d’altra manera no sortirien els números.
Us deixo una relació de les que poc a poc vaig col·leccionant. Algunes les conec personalment, d’altres llegeixo entrevistes i en faig un post, però em plantejo a mig termini fer la ruta de l’emprenedoria vocacional per conèixer els ingredients que fan possible la seva supervivència i l’alegria que traspuen. I qui sap si algun dia fer un llibre recollint les seves experiències.
- Bernat Cuní, dissenyador i artista en impressió 3D. Post.
- Laia Sànchez, carda, tenyeix, fila llana a ma. Post conjunt amb en Joan.
- Joan Pellisa, guitarrer especialista de música antiga. Post conjunt amb la Laia.
- Edu Rabar, fent art a partir dels skates trencats. Post.
- RadioFanjul, músics de carrer. Post.
- En Pitus i el Pa d’en Pitus, que no fa pa sense gluten perquè no es pot. Post.
- Jordi Piccorelli, un músic músic.
- Andreu Vila, pomeres ecològiques.
- Marc Gràcia, de la finca d’agricultura regenerativa Les Planeses, a la Garrotxa.
- Gerard Rubio, ara ja Kniterate i quan el vaig conèixer Open Knit
- Jordi Divins i Marc Sibila, d’Instròniks.
- Blanca Martí, Il·lustradora científica
- Quim Bou, dibuixant entre d’altres de l’Ornis de @cavallfort
- Ramon Herrerías, vestits de núvia
- Michel André, investigador de @la_UPC, bioacústica marina
- Vanesa Freixa, emprenedora de territori i artista
- Laia Aguilà, el talleret del Clot
- Jordi Aixalà, sacs de gemecs i cornamuses en general
- Rafel Figuerola, mariner i constructor de patins de vela
- En general tot el poble d’Ossera – La Vansa-Fórnols
- Carles Casas, EcoMatalasser
- Ana Sirvent I Joan Domínguez, de Taüll Orgànics
- Marçal Ramon i Castellà, acordionista
- Cristina Losantos, il·lustradora
- Alfred Tapscott, compositor de música per cinema, a TV3 aquí
i molts altres que no conec encara però que aniran apareixent, espero.
Blog de Pere Losantos 