2019017. Conclusions dels primers 13 tallers sobre canvi climàtic.

Fa uns dies que no escric sobre els tallers de canvi climàtic no per falta de ganes sinó de temps. Hi ha qui deia que els blogs mataven la pausada reflexió de les cartes a mà, jo us dic que twitter mata la pausada reflexió dels blogs. Però avui tinc un forat i escric sobre els aprenentages dels 13 primers tallers del meu experiment per endreçar les idees. I encara me’n queden 6 fins acabar el curs, si no en surten més.

Els nous tallers des de la darrera entrada els he fet al casal Fera Ferotge de Sant Boi, més orientat a persones adultes, dos tallers més a l’institut Montserrat Roig de Terrassa (el de la imatge) i tres a l’institut Arnau Cadell de Sant Cugat. Unes 105 persones a les què he d’afegir les 115 de la primera tongada de tallers. Passo a les constatacions d’aquesta experiència tan enriquidora com depriment fins ara:

  • No hi ha gaire demanda, i això és molt preocupant perquè tampoc veig que el professorat vagi sobrat en aquest tema. Segurament és que jo no em sé vendre prou bé, aprofito per fer-ho un cop més: Faig xerrades i tallers gratuïts sobre emergència climàtica i ecològica per secundària i batxillerat, encaixo a les vostres programacions, 1h, 1h30 o 2h, més teòric o experimental, em desplaço als centres, no heu de fer res i podeu aprendre. Més fàcil impossible. Fins ara tots els tallers m’han vingut per amigues i conegudes a qui agraeixo les gestions.
  • El 80% dels adolescents amb qui he tractat no tenen ni idea de què és el canvi climàtic, amb prou feines els sona el nom. I si parlem de col·lapse ambiental o ecològic ni te cuento. No els sona res, i no tinc clar si és culpa de l’escola, de les famílies, dels mitjans que no en parlen -tret del dia 15M- o d’ells i elles que són incults i no tenen interès per aquests temes. O de l’adolescència que els fa tenir el cap en un altre lloc. Potser és això, que l’adolescència ara dura fins els 40.
  • Quan vaig començar a fer tallers mirava d’encaixar-ho en el currículum de l’ESO i Batx, ja sigui amb física i química, ciències del món contemporani, Ciències de la terra i el medi ambient, o com a transversal de ciències. En alguns casos em demanaven adaptacions per la branca d’humanitats, i tirava més d’història, economia i societat. Però estic madurant. La cosa és tan crítica que cada cop m’oriento més a que entenguin que o bé la seva vida serà molt diferent el 2050 sense emissions de CO2 fòssil, o bé la seva vida serà molt diferent amb 3 o 4 graus d’escalfament. Són escenaris excloents.
  • No és un tema de renda ni de gènere, el desconeixement i el desinterès és generalitzat (cert és que no he anat a escoles “intensives en coneixement i emocions múltiples” encara, però dubto que el resultat sigui gaire diferent). Heu provat de tenir una conversa seriosa amb els vostres fills o les vostres nebodes, o filles dels amics? Amb sort parlen dels plàstics, de la contaminació o de la capa d’ozó, de renovables, però poc més. És el problema més greu que tenim entre mans i no en parlem.
  • Quan els dius que el 2030 hem de reduir a la meitat les emissions però que el port i aeroport de Barcelona segueix creixent en mercaderies, passatges i terminals, no s’ho expliquen. O conceptes com el peak oil o el peak everything tampoc no els entra al cap, no pot ser que això sigui real, no creuen que viuran pitjor que nosaltres o amb una 8a part de carbon budget. Fe cega en la tecnologia o en els grans que ens han protegit fins ara i que no diuen res de tot això, si fos tan greu algú ho diria, pensen innocents.
  • Em costa encara lligar el ecological breakdown amb el climate breakdown tot i els esforços de la Greta i de la ciència per parlar sempre dels dos termes i no simplificar massa. Vaig trobar aquesta imatge al recent informe del IPBES que ho explica força bé, el canvi climàtic és només un dels drivers que formen la sisena extinció en què estem immersos tots plegats. Si no sabem res de l’IPCC, què dir de l’IPBES.

Per acabar, un element positiu és que després de molt picar pedra dels educadors i educadores ambientals, em funciona bé a mi la triple R (Redueix, Reutilitza, Recicla) que han treballat des de petits, ara amb un fons d’energia i eficiència. Com a exemple, les samarretes d’Inditex i similar i el drama de la fast fashion que els queda proper. Samarretes a 3€ (diuen), no saben cosir la roba, no es recicla gaire, i fer-la cada cop consumeix energia començant per les plantacions de cotó, els pesticides, els fertilitzants, l’avió o vaixell, el consum d’aigua, les botigues del comprar ràpid… això ho entenen molt bé.

El pitjor és la sensació de què estan completament venuts, que ningú els està explicant que això serà un drama real, potser perquè vivim molt bé envoltat de les nostres parets resistents, dessalinitzadores, assegurances i economia estable que no pot fallar. Jo no puc fer gaire més, si us plau, pares, mares, mestres, documenteu-vos i parleu amb els vostres fills i filles sobre el tema que és prou greu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s