Si fem els deures i complim la llei europea d’aquí a 30 anys la nostra vida haurà canviat molt perquè el 2050 assolirem la neutralitat en emissions de carboni. És a dir, que el poc CO2 (o equivalents) que emetrem després de la transició energètica el compensarem plantant arbres i amb altres actuacions que el facin sòlid. Sembla molt, però 30 anys és el que ha passat des dels jocs de BCN92, tothom se’n recorda. Us deixo algunes idees sobre calendaris i quin paper pot jugar l’administració:
- L’administració com a creadora de relat: aquesta és la proposta de @joanvilallanars. Cal dir que ens en sortirem, amb optimisme, però també dir que no serà fàcil, i explicar molt com i per què ho hem de fer tots plegats. I donar exemple, molt d’exemple més enllà dels quatre cartells per quedar bé o remodelar la web, tot el que abans era sostenibilitat ara és emergència, i avall. Avui a Sant Cugat -municipi que ha declarat l’emergència climàtica– venen els reis en helicòpter, encara estem així. Fixar objectius de govern i retre comptes, i explicar com anirem més enllà del 20% fàcil de l’electricitat verda. I parlar d’avantatge competitiu, en positiu, i no sempre com amenaça.
- L’administració com a ens regulador: imaginem que el 2030 tota empresa, associació, entitat pública o privada, i tothom que avui presenta la renda haurà de declarar i fer públic el seu inventari d’emissions (les entitats de l’IBEX ja ho fan). També aquest 2030 les emissions d’abast 1 i 2 s’hauran de compensar amb boscos, projectes de I+D o projectes d’arrelament al territori com l’Escola de Pastors. El 2040 també l’abast 3 ha de ser neutre en carboni, i ens avancem així en 10 anys a la directiva europea que segur que també s’acaba avançant. Sí, caldrà introduir certificacions i inspeccions però res que no es faci avui amb la renda, el treball o la sanitat. Arribarà el dia en què per tenir la llicència d’activitat caldrà presentar certificació de neutralitat en carboni, i renovar-la cada 5 anys com la ITV.
- L’administració com a motor de canvi amb la compra innovadora: aquesta pràctica és pròpia del món de les spin-off, de la digitalització i del foment de l’economia social. Introduir en les licitacions clàusules que obliguin a que els proveïdors siguin neutres en carboni per posar en marxa la cadena. Jo, administració, licito a ISS el manteniment si és neutre en carboni. ISS per ser-ho haurà de canviar els seus vehicles i el paper higiènic que posa als lavabos, i o el seu proveïdor és neutre en carboni, o anirà directament a LCpaper (per exemple). Jo, administració, hauré de comprar els viatges a una agència, i si aquesta no és neutra, hauré de canviar de manera de viatjar o de proveïdor. Jo, empresa de viatges, forçaré que la meva proveïdora de llum, internet, paper de WC i publicitat siguin neutres, si no, canviaré d’empresa.
I així anar fent. Cal que ens ho creiem. Trenta anys passen volant, i els objectius s’han d’assolir parcialment amb fites raonables i assolibles. No és només posar plaques solars, cal transformar molts processos en què avui no hi pensem. L’empresa que ens abasteix d’aigua a casa nostra, la concessió que neteja el carrer i gestiona els residus, la pirotècnica de la Mercè, la mútua de salut i les ambulàncies, la fibra a casa, el FCB, l’estadi i els vols que fa per jugar cada partit, la universitat que fa recerca volant amb congressos i reunions, l’escola que encara té calderes de gas natural o gasoil, i l’associació de trabucaires.