Em van demanar que fes un taller més “d’humanitats” i no tan centrat en la ciència del canvi climàtic. L’he hagut de preparar una mica més perquè en aquest àmbit em sentia una mica fent de tenor forçat en comptes del baix que és la meva corda natural, però pagava la pena posar-s’hi. Avui he passat la prova de foc amb alumnat de 4t d’ESO i us explico una mica com ha anat.
Ha estat el segon taller a l’escola El Til·ler Waldorf Steiner de Bellaterra. Aula diàfana, primera hora del matí, 20 noies i nois de 16 anys, la flor de la vida, cara de son. Hem fet quatre grups, edat mitja, moderna, s. XIX i S. XXI, i han hagut de pensar i després explicar els uns als altres de quines fonts d’energia depenien, quina organització social i econòmica els governava i en general com vivia una família tipus. Dones, homes i canalla.
Hem reflexionat sobre moltes coses, el canvi climàtic entre elles però no ha estat ni de bon tros la principal. Per exemple, hem descobert que els cavalls no són una font d’energia, com no ho és el cotxe; el dilema sobre les nuclears; que hi ha carbó vegetal i mineral; el CO2 com a paper d’alumini; el concepte d’amortització d’una inversió; que l’esclavatge era una força de treball; que ens mirem molt el melic quan parlem del món global, i que ens costa empatitzar -als 16 anys de Barcelona- amb un pescador de Bangladesh o de Moçambic.
Un segon element que hem treballat i que ha agradat força ha estat el paper de la pesta negra que us vaig explicar en aquest post en l’extinció del sistema feudal i com a element per entendre què era un tipping point i un cicle de retroalimentació. La veritat és que l’exemple dels gats i les rates ha funcionat prou bé i els ha agradat. “què rucs, oi? que no ho veien que només ho empitjoraven?” em deien… i aleshores, és clar, he aprofitat per posar-los en situació d’onada de calor durant 4 setmanes i quina és la solució proposada? “Posem aire condicionat i avall, no?”
I poca cosa més a dir. Hem repassat 1000 anys d’història com un conte per a nens grans sense ni una presentació, ni un paper ni imatge, ni flascons amb Corega per simular efecte hivernacle, ni gràfiques de CO2 exponencial, ni llum d’infraroig o ultraviolat… Un taller diferent i per a mi un repte molt interessant que de ben segur repetiré -per exemple després de Setmana Santa a l’IES Arnau Cadell- amb les millores oportunes. Agrair a l’escola El Til·ler l’oportunitat, com sempre un plaer.
Blog de Pere Losantos 