A març del 2019 em van confirmar que aquest curs faria tallers d’introducció a la competència digital a una escola on la digitalització entra cap als 13 o 14 anys. El repte per a mi era majúscul, i he de confessar que la programació inicial ha anat canviant a mesura que coneixia la realitat i dinàmiques del grup i escola, que aprofundia en la metodologia i objectius de l’escola i de les famílies, i que era conscient de les meves capacitats i coneixements reals. He extret uns aprenentatges molt valuosos que com sempre comparteixo per si a algú -a banda de a mi- li poden fer servei.
Hem treballat en aquest primer trimestre estructura i història dels ordinadors, el món analògic i el digital, el procés creatius, ofimàtica bàsica, introducció a la creació artística (2 sessions) i la musical (2 sessions), gestió de projectes (2 sessions) i presentacions de tecnologies sobre les què volien saber més coses. He prova diferents formats i combinacions de dinàmiques, exercicis, combinacions de teoria i pràctica, configuració de l’aula… i us deixo alguns apunts sobre el que he après.
- Metodologies àgils. El treball en grup autònom i la gestió de projectes amb 13 o 14 anys és més difícil del que creia, especialment amb formats àgils. Això no ha acabat de funcionar.
- Aprendre fent. Treballar amb reptes digitals directament és força resulton però ni sempre agrada tothom, ni garanteix assolir competències digitals més enllà de saber moure’s amb un ordinador. A més deixem de banda molta història i persones interessants, i la sensació entre l’alumnat és que o dediques a explicar una eina, o a que durant la classe facin anar l’eina.
- Diversitat. He trobat diversitat en els interessos dels alumnes (algú pot estar molt interessat en el disseny d’una casa però gens en el full de càlcul o l’edició de música) i en el coneixement previ del món digital (algú que treballa a casa o ho ha vist des de petit, i algú que no).
- Aprofitar d‘on venim: és més fàcil o profitós modelar en 3D si abans has après a modelar amb les mans, o crear música digital si abans ho has fet amb un instrument, o fer una simulació de pla inclinat si no l’has experimentat abans al laboratori. I tot això ho han fet a l’escola.
- Orientació a la solució. Detecto certa tendència a buscar tutorials (vídeos) per resoldre un repte que els plantejo, però poca a seguir un curs sencer i treballar competència digital bàsica. La grandesa i la misèria d’internet que fem servir ben poc a l’aula.
- L’activitat creativa com a ocupació i passió. És interessant -a l’ESO- que descobreixin les moltes possibilitats de feina en el món de la creació digital, i que cada cop el treball autònom de qualitat i coordinat amb altres persones serà més rellevant. I en aquesta creació digital sovint la diferència és tenir ben assolits els processos analògics previs.
- El temps no és elàstic. Una hora a la setmana dona per molt poc, i si som realistes són 30 sessions d’una hora, i el tercer fil conductor amb aquesta restricció sembla el més eficient.
- Durada dels reptes. Treballant de setmana a setmana em funciona millor projectes curts de com a molt 5 sessions amb presentació de resultats que un projecte de tot un trimestre o tot un curs. I parant atenció als grups i tasques, i què fa cadascú.
- Gènere: noies i nois tenen el mateix interès en l’àmbit digital, si més no en aquesta escola i edat. Hi ha diversitat com he dit, però no en funció del gènere sinó d’interessos o del que veuen i viuen dins i fora de l’escola.
- Programació: no tinc clar on introduir-la. No el veig clarament definit o demanat al currículum de l’ESO (sovint hi ha projectes de scratch, arduino o Mindstorms però són píndoles) i tot no hi cap. Només té sentit amb, com a mínim, el doble d’hores de les que tinc.
- Ciència de dades. Trobo a faltar eines de gestió i ciència de les dades, una competència amb què molts treballaran però que ara com ara no té gaire entrada a les escoles.
- Impressió 3D. En aquesta escola que ha treballat fang, pedra, fusta des de diferents disciplines seria un bon complement poder dissenyar i imprimir per entendre el procés de creació digital, però em costa introduir un procés que no tinc massa clar on va encara.
De ben segur que m’he deixat moltes coses, però em serveix per fer una primera aproximació al que faré a partir d’ara i compartir amb el claustre de l’escola els meus pensaments.
Blog de Pere Losantos 