Sisena classe a l’Artur Martorell de Badalona. #tallersclimàtics

El primer taller climàtic que vaig fer amb el cicle superior de primària (10 i 11 anys) va ser un desastre. Alguns nens van acabar plorant, no es pot fer un taller quan tu mateix estàs angoixat. Superada la crisi interna i havent fet ja 62 tallers amb secundària vaig voler tornar a provar sort de la mà de la Gemma Jové, aquest cop a la bonica escola Artur Martorell de Badalona. Us explico aquí com va anar.

L’encàrrec era un taller de dues hores sobre canvi climàtic tenint en compte que unes setmanes abans havien estat a l a Fundació CRAM on els van explicar els ets i uts de l’efecte hivernacle i que fa anys que tota l’escola treballa aquest tema. Per tant calia una cosa diferent i prou interessant com per mantenir l’atenció durant dues hores. Vaig decidir triar tres activitats de les que habitualment faig i mirar de lligar-les.

Vam començar apartant les taules, muntant la rotllana de cadires i fent una mica de ritme que sempre els activa, i tot seguit vam iniciar l’activitat de ‘”ABANS FEIA MÉS FRED”. Es tracta de que els dies previs al taller l’alumnat pregunta a pares/mares i avis/àvies com eren abans els estius i els hiverns, i on vivien. Vam aprofitar per fer un petit histograma amb les edats, i vam comentar les respostes de les famílies. Després vam fer servir les sèries climàtiques del meteo.cat des del 1950 per l’Observatori Fabra per entendre que una cosa són els records i les percepcions, i l’altra la ciència, i vam constatar que efectivament havien pujat, i força.

La segona activitat és el CONTE DE LA GAIA I EN CARBONI, que acostuma a funcionar força bé per a totes les edats adaptant el contingut en funció del currículum. Comença amb el naixement de l’Univers i d’en Carboni fruit d’una supernova. Uns milers de milions d’anys després neix el nostre sistema solar, i entra en acció l’altra protagonista, Gaia. Resumint, Gaia passa per tres moments crítics en la seva història i en Carboni l’ajuda a superar-los fent possible la vida a la Terra. Primer “inventa” l’efecte hivernacle amb el CO2 per mantenir la calor quan la Terra es comença a refredar; després la fotosíntesi per controlar el nivell de CO2 del primer invent, i finalment els combustibles fòssils com a pla de pensions per quan el sol s’apagui. I el final ja us el podeu imaginar.

De fet el rellotge del conte en aquest cas el vam aturar cap a l’any 1400 i vaig aprofitar per introduir-hi la tercera activitat, el teatre improvisat sobre el consum energètic. Vaig fer tres grups, uns eren la Badalona (o l’Escala, o Artesa de Segre depenent d’on facis el taller) del 1400, pesta negra… els altres el París de 1789 i el tercer grup l’actualitat. Van haver d’improvisar un sketch que havia d’explicar com es desplaçaven, què menjaven, amb què es vestien i com s’escalfaven. Aquest cop vaig aprofitar per fer música en directe, primer el Polorum Regina del Llibre Vermell de Montserrat amb la flauta (poca energia, instruments simples), després La Marsellesa, molt més enèrgica i violenta, amb l’acordió diatònic (instrument més elaborat i tècnic) i finalment la Shakira online amb el mòbil i Bluetooth. Tota l’activitat els fa reflexionar sobre l’origen i ús de l’energia, i el CO2 associat.

Vam esgotar les dues hores i apurant amb el teatre, potser el primer taller no caldria o es podria haver fet més breu, però va ser una bona oportunitat per provar de concatenar les tres activitats. Acostumat com estava a la secundària i el Batxillerat, cal dir que l’alumnat de 6è són una meravella, fan preguntes sense por al que diguin la resta, són innocents, i en aquest cas participatius i amb molt de respecte pels torns de paraula, que no és comú. Agrair a l’escola l’oportunitat, i amb ganes de fer-ne més a primària, ara que veig que podem acabar ballant tot i parlar d’un tema tan greu.